Vaig estar
ahir a Madrid a la concentració de les autoescoles catalanes –també s’hi
sumaren d’altres llocs de l’estat- per a reivindicar que la DGT arbitri les
solucions oportunes per a desbloquejar el conflicte que te paralitzats els
exàmens de conduir. Els vaig acompanyar al registre del Congrés on entraren el
document. Si te alguna cosa de gratificant la tasca de parlamentari es
aquesta: facilitar que la ciutadania s’expressi i reclami allò que creu just. I
també, contribuir a cercar les solucions, facilitant les negociacions entre els
agents socials i els poders legislatiu i executiu.
Des del
setembre passat, si miro enrere, estic raonablement satisfet de la feina. Hi he
posat temps i dedicació, he cercat coneixements que no tenia, tot i que no ha
estat fàcil adaptar-te a una feina, la del Congrés, que te una dinàmica
diguem-li especial. He tingut la sort de treballar en un grup parlamentari amb
un lideratge ferm però amb un alt grau d’autonomia, de confiança, que m’ha permès
treballar sense la lenta burocràcia de grups més centralitzats.
Des del
primer dia vaig comprometre’m a defensar les resolucions del govern i del
Parlament. Com a grup ho hem fet i bé. Però també com a diputat he treballat
per la meva circumscripció i pels ciutadans de Catalunya que tinguessin
problemes per a cercar solucions. Avui ha estat un exemple, de moltes accions,
algunes més anònimes, altres amb més rebombori. Moltes preguntes per escrit.
Moltes intervencions a les comissions de les que soc portaveu -set comissions- ,
de fet més de dues-centes intervencions; en el Ple una trentena més; dues
preguntes també en el Ple al ministre d’educació i una dotzena de Proposicions
No de Llei de les que s’han aprovat cinc, molt diverses des del reforç econòmic
als bancs d’aliments a la protecció del consumidor davant l’oli de palma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada