La meva racionalitat està tenyida d’emocions.

Des del 27S en que vaig demanar el vot per a Junts pel Sí i la CUP no em sento gens decebut per l’actuació d’aquests  en els dos anys més difícils per al nostre poble des de la mort del dictador. Amb errors, amb presses pot ser innecessàries, amb discrepàncies internes, amb tots els peròs que vulgueu posar, han preservar el sentit del meu vot i han donat exemple personal  assumint dures conseqüències. Ara de nou recolzaré un dels tres partits, que no m’han decebut, ERC, el més proper a les meves conviccions i amb el que m’he compromès darrerament al Congrés de Diputats. Sumarem i guanyarem!

No hi ha dubte que ens esperen temps difícils, pot ser, fins i tot, més que els viscuts en aquests darrers anys. La repressió de l’estat continuarà però una victòria de les candidatures independentistes és la millor garantia per que acabi fracassant. Si us fixeu des del govern espanyol no ha sortit ni una sola proposta per al dia després, que no sigui “palo i tente tieso”. Ens volen acollonits i treballant per a ells, sense aixecar el cap.

Soc conscient que la meva racionalitat està tenyida d’emocions. Però les reclamo com a motor de canvi, com a vacuna contra la passivitat i la corrupció. Demà, amarat d’emoció, pensant en els presos i els exiliats, dipositaré el meu vot, amb la meva família. Amb la cara ben alta amb el convenciment de que el color vermell dels meus ideals avui es tenyeix de groc!

Sense rancúnies i amb emoció, com la imatge de la Marta i en Tardà a l’acte de tancament de campanya a Sant Vicenç dels Horts, amb els punys closos de dignitat des del 1-O, guanyarem. No pas per nosaltres, ni per a un partit, sinó per a guanyar un futur de llibertat i fraternitat!