dilluns, 11 de desembre de 2017

Sixena, com a pretext. Humiliar, com a rerefons.


Escric, amb les imatges a la retina de l’ús de la força de nou, de la retirada del Museu Diocesà de Lleida d’unes obres de la seva propietat, originaries del monestir de Sixena. Un jutge, ratificat per l’audiència provincial d’Osca, així ho ha decidit. Però el responsable és Iñigo Méndez de Vigo, que atribuint-se unes competències indegudes, mitjançant el 155, no ha continuat els recursos pendents i ha facilitat aquest espoli.


De fet, malgrat la impotència del fet, de la seva gravetat, de la unitat museística trencada, del precedent i de l’arbitrarietat que significa...no es un fet aïllat, es tracta de l’ús i abús de l’excepcionalitat política i jurídica en la que viu Catalunya des de l’aplicació de l’article 155, per a castigar-nos. Per a demostrar qui te la paella pel mànec.

Forma part d’aquesta campanya electoral atípica, com a resultat d’unes eleccions convocades de forma manifestament il·legal. De fer por, de provocar l’enfrontament, d’influir en l'oponió pública, mitjançant les amenaces i si s'escau la violència. Des de  fa molt de temps, s’ha intentat enverinar l’opinió pública espanyola i de retruc una part de la catalana, creant un imaginari del catalanisme, de l’independentisme, com si fos supremacista i excloent. No importa que no es correspongui a la realitat, perquè això dona vots.

Tenim presos, candidats que no poden expressar-se en normalitat. Un cap de llista, i vicepresident del govern cessat il·legítimament, que no pot fer campanya.  La humiliació té el comú denominador. Però no ens deixarem vèncer. Les urnes son un marc adient, malgrat que les garanties reclamades en altres moments ara sembla que no importa. Malgrat tot, guanyarem!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada