Sempre
podré dir que jo hi era, que he estat un dels 180 vots que han fet caure un
govern i no pas qualsevol, el de Mariano Rajoy. El mateix que començà el seu
mandat endurint les sancions i ofegant econòmicament el govern de la Generalitat,
el que ens va enviar milers de policies no per a protegir la seguretat sinó per
posar-la en perill l’1-O. El responsable de judicialitzar la política, de donar
protagonisme al sector més ultra i conservador de la judicatura, la responsable
de tenir els nostre amics i amigues a la presó.
Molta
tensió entre la bancada popular, insults al PSOE i a Ciudadanos, uns als altres
i entre ells. Amb un Cs que ha tret la seva cara més autoritària. Com no, els separatistes
i colpistes, així en qualificaven als republicans, em estat en boca d’uns o altres en aquesta lluita entre la dreta extrema i l’extrema
dreta per a veure qui la diu mes grossa sobre Catalunya.
Hem fet el
que calia fer. I entrem en un nou període del que no esperem gaire però ho
aprofitarem tot. Tenir mirada llarga significa defugir del tacticisme i de les “jugades
mestres”, però no sortir-se ni un pam del camí cap al nostre objectiu de construir
una república catalana.
Es cert que
el camí no serà fàcil, que hem de fer confluir lluites molt diferents en
objectius i protagonistes, que ens caldrà parlar molt entre nosaltres, els independentistes,
i també amb els que no ho son, però volen i lluiten per una democràcia que respecti
els drets humans, també els que tenim com a poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada