“Prendre partit”, es una frase que sempre
m’ha agradat, representa el contrari de la indiferència, afirma la necessitat
de que un mateix forgi el seu destí, és a dir, formi part de la solució dels
seus problemes. Prendre partit no és fàcil. T’has de mullar i a voltes deixar
l’espai confortable del que no sap o no respon. Ara bé, sempre he tingut
present que la reflexió ha de precedir a l’acció. Que prendre partit ha de ser
més una conseqüència del seny que de la rauxa. I mai, mai deixar d’escoltar els
que tenen altres opinions, perquè hi pots trobar un millor parer.
Fer partidisme és el contrari, al meu parer,
a prendre partit. En el primer cas la reflexió es desa en un calaix, predomina
l’antagonisme fanàtic al debat de les idees, el seguiment cec a la lucidesa de
l’anàlisi empíric. En el segon cas hi ha un posicionament autocrític del teu
comportament fins aleshores i una necessitat d’intervenir en una realitat que
sempre es complexa. De fet, prendre partit no és creure que has trobat la
veritat, tant sols és un camí per apropar-te a ella.
En el mon real no és fàcil prendre partit ho
es més seguir el partit, ho per dir-ho més senzill, l’adhesió és més fàcil que
la col·laboració. Ací entrem en un altre conflicte d’interessos, el que te a
veure entre el que és individual del que és col·lectiu. Si bé comparteixo
l’expressió del poeta Joan Brossa quan deia que “ú no és ningú”, és
imprescindible un ambient de col·laboració en el comú per a que frueixin les
potencialitats individuals. Els equips d’investigadors en son un exemple.
El gran repte dels partits polítics al segle
XXI – bé, aquells que volen ser transformadors d’un present injust- és el
potenciar la democràcia interna i la capacitat col·lectiva que no exclou els
lideratges però defuig el personalisme, promou el debat i fomenta l’autocrítica.
Fer més fàcil en definitiva que els individus prenguin partit al reconèixer que
aquest pas, no pas fàcil, és correspost per unes estructures que ho faciliten.
Tot i que encara hi estem lluny, confio en les noves generacions, en el seu
compromís que em porten a veure el got mig ple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada