Reconstruir el relat és imprescindible

Serà per que passo molt de temps a Madrid, que no entenc gens les flagel·lacions i crítiques àcides dels que es troben a Catalunya en el bàndol de l’independentisme. Es cert que l’ombra de l’estat es allargada i es projecta a Catalunya amb duresa. Però sovint es parla, des de l’independentisme estant, sense tenir prou en compte que els aparells de l’estat i l’opinió pública majoritària que li dona suport a Espanya, també juga, ací i allà. Sense tenir clara la correlació de forces, pensant que si tinc la raó i la voluntat tot es possible, les errades son segures. I ja les hem patit.

Significa això desmobilitzar, tornar al passat ? Ni una cosa ni l’altre. Mobilitzar per a transformar, consolidar per avançar. Però ens cal, de nou, fer un relat unitari, fruit d’una anàlisi compartida i malauradament dia a dia ens anem allunyant. Sembla, per alguns, més important acabar amb el company, que crear les bases renovades per enfrontar-se a un adversari poderós, que ens ha derrotat, però no vençut. El resultat electoral del 21D era un bon punt de partida que anem deteriorant.

Reconèixer que Juts per Catalunya fou la força més votada, contra tot pronòstic, és un element essencial, com també que la promesa de Puigdemont de tornar no s’ha produït. Sense la segona, la primera constatació perd força perquè fou l’element essencial del seu sorprenent resultat. Aleshores mantenir un limbe de si...però no... desgastant la majoria del Parlament i donant peu als atacs fratricides, als insults, a les desqualificacions ens està destruint a tots.

No podem ser presoners d’un relat que, de fet, acaba el 27-O amb la desaparició del govern i l’aplicació del 155. Cal un de renovat, republicà i independentista, basat en el 21-D. L’alè i l’ inspiració de l’1-O es transversal i ha de ser vigent. Però aquest relat el necessitem ara o serà el resultat d’unes noves eleccions. Però atenció, si algú hi aposta més per a fins electoralistes de partit, ens poden portar la sorpresa, o no tant, que uns pels altres perdem la majoria independentista al Parlament.

Escriure, escriure....

Amb més temps del que he pogut disposar en molts i molts anys, he decidit posar ordre en la munió de material escrit que el meu pas per l’Ajuntament de Girona m’ha deixat. No ho penso fer per fer, tinc al cap deixar en un llibre la visió dels esdeveniments claus de la ciutat des del 2000. Una visió subjectiva però veraç que contribueixi al que si atansi, per interès històric o pura xafarderia, a recordar i reconèixer quines forces centrífugues i centrípetes han estat presents darrera algunes decisions claus.

De llibretes i apunts, de folis i notes a peu de pàgina, a voltes escrits de presa  i corrent de tal forma que em costa desxifrar la meva lletra, han de contrastar-se amb document més objectivables. Al menys tres dies per setmana començaré a fer un buidatge de les actes del Plens, de fet en els dos dies que he anat a l’arxiu administratiu, he trobat un munt de records i de contrastos que completen el material personal.

La memòria fa passar males passades i en general en la política hi passa molta gent àgrafa. La meva experiència com a historiador i especialment en la recerca per a la meva tesi doctoral, m'he trobat sovint amb molta informació en un sentit, el poder establert, i molt escassa en altres àmbits. Fent bona la dita que si no escrius la història te la escriuen.

Em dono un any de termini, cal marcar fites i saber quan has d’acabar. Tinc en el cap què i com o vull fer, ara caldrà amb mètode i perseverança completar-ho. No és el primer llibre que faig, però si el que m’afecta més de pla, doncs seré objecte i subjecte, menor, però present, en tot el relat. No solament necessitaré de Clio, també de Talia per que la realitat supera a voltes la ficció.