Rajoy davant del mirall!

Avui per avui l’oposició a Rajoy, la que veritablement el desestabilitza, és la corrupció i Catalunya. La primera per que no cessa, quan diu que son coses del passat, li esclata un altre escàndol. Catalunya, la insubmissió catalana, la seva desconnexió dels procediments que sempre l’havien subordinat al poder central, porten al govern de Rajoy a fregar la il·legalitat quan no a traspassar-la clarament amb l’ús i l’abús de les clavegueres de l’estat.

L’oposició espanyola està introvertida en el seu problemes interns i una part d’ella cau en el col·laboracionisme més barroer. El PSOE, o millor dit la gestora, li fa més por Pedro Sánchez que el PP, i Podemos un cop aclarit el lideratge amb la victòria incontestable de Pablo Iglesias, te greus problemes de traslladar l’hiperlideratge guanyador a les seves confluències. Camp lliure per la geometria variable amb diferents possibilitats amb Ciudadanos, el PSOE, o ambdós.

La corrupció però no cessa i Rajoy ha optat per un camí de dubtosa legalitat. Però quan li ha fet fàstic al PP saltar-se la llei? L’ofensiva contra els fiscals es de llibre -de llibre colpista- ja ho va assajar a Catalunya modificant la fiscalia del TSJC, ara Murcia és la segona tanda i no decaurà. De torna per al PSOE enterrar els ERE i els ex-presidents encausats de la Junta. La “omertà” per sobre de tot i de tots.

I Catalunya, amb una fiscalia cada cop més “afinada”, en primera línia de foc, per una part permet la creació de “santes aliances” per la “Unidad de España”, per altre dividir encara més a l’oposició espanyola impedint-li una alternativa amb “l’espasa de Damocles” d’eleccions anticipades a partir del maig. Catalunya un cop més en la balança entre democràcia i autoritarisme.