Desgastar el sí

Si mirem enrere ens adonarem que no hi ha cap proposta concreta alternativa a la independència per part d’aquells que hegemonitzen les institucions de l’estat espanyol. Portem anys de mobilitzacions, de creixement del vot independentista i més enllà d’intentar desgastar-lo no hi ha cap proposta que signifiqui quelcom de substancial. Ens diuen que el que volem fer no es constitucional i a més és impossible, però a la general insatisfacció popular solament proposen més del mateix, resignació i obediència, en un estat corrupte fins al moll de l’os.

La por, la desconfiança, l’ego, d’uns i altres, son els seus únics instruments per a desgastar-nos i, com no, les clavegueres, que funcionen a tot tren, dia si l’altre també. Ens arriben un allau de missatges: Que malament ho fem els independentistes, quantes contradiccions arrastrem, no ens en sortirem, i si ens en sortim la propera no. Així portem una quants anys.  Però quina alternativa tindríem avui a l’actual govern? Quina coherència te avui l’oposició? Ni alternativa ni coherència, per això continuem endavant!

Res s'ha construit com alternativa a l’independentisme i mira que hi ha hagut temps. L’oligarquia catalana, enemiga del independència, pla que s’ha gastat calers en l’intent. Però de fet no n’hi ha d’alternativa pròpia. No van més enllà de mantenir les coses com estan, i en el futur, submisos i treballant. Altres cops, en circumstàncies similars, en havíem fet l’escac a nosaltres mateixos. Ara, malgrat, els molts cops quan ens hem trobat en situacions límit ens hem sortit.

El 6F farem costat als encausats, ens mantindrem vigilants, assegurant al carrer l’acció de govern. Moltes seran les incerteses, si ens equivoquem rectificarem i ens aixecarem, no solament perquè es necessari, també perquè no hi ha una altre alternativa que no sigui més del mateix. I n’estem tips!