Ni competències, ni incompetències

Malgrat el títol no entraré en interpretar la intervenció d’Ébole del dissabte passat. Cadascú es propietari de les seves paraules, clares o ambigües, en un moment polític on la polarització ens dificulta la percepció dels matisos. Sé quin és el meu adversari principal i es d’aquest del que parlaré avui, el govern del Partit popular. Si algú ho dubte, escolteu el discurs de Rajoy en la cloenda dels seu congrés on el varen aclamar.

Ni un mil·límetre es volen moure i parlen d’amputació, intentant fer creure a l’opinió pública espanyola que la nostra demanda de referèndum és una acció violenta. Fan un relat victimista on el govern es defensa de l’atac d’uns catalans enganyats pels seus dirigents. Fan tot el possible per a que les seves futures accions, aquestes si violentes, es vegin com un rescat dels hostatges, el catalans, en mans dels terribles independentistes.

S’estan gastant molt calers, en la intoxicació i en introduir tota mena de bulos i provocacions, a voltes troben un terreny abonat en els impacients i els sectaris, especies més abundants del que voldríem. Però més enllà de la confusió o de facilitar debats estèrils, el nostre futur depèn de la nostra responsabilitat i no valdran excuses, per fortes i reals que siguin.

Més enllà del nostres errors, incompetències, i de la manca de competències per abordar tot allò que és necessari, precisament perquè fem un anàlisi autocrític de ambdues coses, cerquem una sortida democràtica, el referèndum, que ens permeti albirar, si la majoria ho vol, una república catalana, fruit dels esforços col·lectius i amb voluntat de superar els errors del passat.