Que ho sàpiguen: som imparables!

A les vuit des de l’amplia escalinata del Parlament de Catalunya recordava quan el franquistes el convertiren en un magatzem. Els seus hereus tenen una visió de la democràcia poc respectuosa per a les institucions i els que les presideixen, si no son de la seva corda. El funest vici de pensar continua essent una sospita i la llibertat de pensament pot arribar a ser, segons ells, delicte. Que el tribunal Superior de Justícia de Catalunya no caigui, de nou, en el parany del PP i afins!

Conec poc a la Carme Forcadell. Hauré dinat algun cop amb ella i he assistit a algun acte protocol·lari. De l’Anna Simó en tinc un bon record de quan era consellera de benestar i hi vaig trobar sempre afinitat i proximitat. Les obres de la Sopa de Girona, que ens van permetre modernitzar l’equipament, fou un acord tangible al que vàrem arribar en el seu mandat. Posteriorment ens hem vist més d’un cop per temes d’educació i sempre ha estat un plaer coincidir i discrepar, a voltes.

Ambdues representen la dignitat que s’ha de demanar a la política i als polítics. Demanar la seva inhabilitació el que fa es demostrar la baixesa moral del que ho proposa. Però aquest és el camí del govern espanyol i dels “palmeros” que ha Catalunya li riuen les gràcies. Nosaltres tenim la coherència dels objectius que els ciutadans amb els seus vots han avalat i amb les seves mobilitzacions ens refermen en el camí que recorrem junts.

Els electes érem avui molts, em mancava algun, però determinades absències no esborronaven les presències. Encara la rancúnia i la desubicació política fa que algun arbre matusser faci que alguns no vegin el bosc. Però en som prou perquè som molts. Units però diversos com ho és la nostra societat catalana, això, ho sàpiguen o no els d'allà i alguns d'ací, ens fa imparables.