Pel temps
que porto al Congrés se’m fa difícil creure que qualsevol pacte amb el PP pugui
ser útil per a Catalunya. Primer, perquè solament ho faran pel seu interès immediat;
segon, perquè no compliran del pactat allò que et beneficia i tercer, perquè de
fet el concepte pacte no l’entenen i et subordinen al següent moviment tàctic. Han
estat implacables fins a la inhabilitació del diputat Homs, malgrat la voluntat
pactista del seu grup, i no anem bé!.
En l’aprovació
del Decret de l’estiba del dijous passat es donen totes aquestes circumstàncies.
No nego la bona voluntat del PDECAT per aconseguir un marc millor de negociació
que apropessin les parts i que de fet les seves aportacions milloren el Decret –al meu
parer no de forma suficient-, però en el fons el problema no es de les millores
i de fer-ho pel bé d’Europa com he sentit dir a alguna diputada, el problema es
que al PP se li en foten les dues coses.
Treure a la
tribuna com a portaveu del PP a Barrachina, un dels més sectaris “senglars” era
en si mateix una declaració de principis, “farem el que ens roti” i gràcies
pels servei prestats. Una nova aixecada de camisa, per molta cara de pòquer que
hi puguis posar. Gracies per l’ajuda però jo ara provoco als representats dels
treballadors i atio de nou el conflicte, ara bé amb el decret a la butxaca!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada