En aquests mesos he observat que la cultura històrica de molt diputats es
més aviat escassa, especialment entre la dreta hereva del 18 de juliol. No pocs
em reconeixen que quan estudiaven no varen arribar a la guerra civil i si
alguns de més joves hi arribaren ho han oblidat. De fet el coneixement que
tenen de la història s’inspira en els dominicals de “la Razón, el Mundo i
l’ABC”, no es casual i els hi serveix, sense despentinar-se, per a negar les
responsabilitats del franquisme argüint que la culpa de tot fou de la
república.
Passen els anys i la data d’avui resta en el record de poca gent a Espanya,
la desmemoria ha fet estralls tenyint d’una capa protectora als descendents dels
que es beneficiaren d’una victòria immerescuda en una guerra que no fou civil
sinó provocada pel feixisme. La manipulació de la transició, on mai vàrem poder
decidir si monarquia o república, ens ha portat a convertir la Constitució en
quelcom fossilitzat interpretable solament pels descendents del vencedors.
I en l’ull de l’huracà Catalunya, la rebel abans i ara, la que en les
primeres eleccions del 15J no va votar al partit dels franquistes reciclats en
demòcrates de tota la vida. La del retorn de la Generalitat republicana abans
de la Constitució. La que ara planta cara als sistema del 78. La de la majoria
que vol referèndum i no es conforma que li neguin indefinidament. Els daus
estan llançats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada