El peus gelats i el cor encongit, així me’n anava ahir del Tribunal Suprem.
Una jornada angoixant plena d’incertesa i negres premonicions. Molta conversa
amb els amics i amigues concentrats, molt de debat amb els periodistes amb els
que matàvem el temps junts. Insults i amenaces de l’extrema dreta tolerada i
intolerant. L’ambient del Madrid oficial s’imposa al dels barris populars,
malgrat una representació de republicans espanyols al crit de “Madrid con el
pueblo catalan”. Vells coneguts del actes que com a diputats hem fet al llarg d’aquests
temps a Vallecas o Lavapies.
Defensant el nostre model d’escola catalana, aconseguint que la majoria del
Congrés voti a favor, recusant Dastis o cridant
fort a favor dels nostres presos polítics i per la legitimitat del govern de la
Generalitat derogat pel 155, resumeixen entre d’altres iniciatives i
compareixences la nostra activitat com a diputats i diputades republicans.
Aquesta es la tasca encarregada malgrat les amenaces i l’ambient enrarit. Ho
continuarem fent sempre que el govern legítim ens ho encomani. Amb el cor
sempre a Catalunya.
La setmana que ve tornem-hi, cercant la comunicació amb els nostre presos i
preses per a portar-los l’escalf i la informació necessària. Es cert que ens
movem cada dia amb més prevenció, extremem les normes de seguretat, però el perill
0 és impossible i ho sabem. Continuarem anant als mitjans i allà on se’ns convidi,
malgrat les dificultats, però totes les finestres son una oportunitat per a desconstruir
el missatge únic i agressiu que s’ha instal·lat en bona part de la societat espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada