Dijous passat em van convidar a fer un debat sobre la situació catalana a
la Universitat de Valladolid. Un repte que vaig considerar una oportunitat. El
resultat no em va decebre gens. Vaig convèncer? No. Però tampoc ho pretenia. Em
van escoltar? Sí, cal dir, amb respecte i atenció. Diuen, els que no compartien
les meves opinions, la majoria, que el meu to obert i amb sentit de l’humor, hi
va ajudar. Jo afegiria també l’ambient universitari. Res a dir, de fet, trencar estereotips i
dialogar era el meu primer objectiu.
Ens han volgut fer antipàtics i aquest és el primer pas per a
deshumanitzar-nos. Fer una caricatura dels que pensem i som forma part de tot
ambient pre-bèl·lic i el govern de l’estat negant el diàleg ha caigut en aquesta
orientació. Mitjans i tertulians han completat la maniobra trencant tota mena
de ponts. Solament així bona part de l’opinió pública podia admetre que reprimir
violentament i empresonar polítics honestos es feia pel bé de la democràcia i d’Espanya.
Vaig acabar amb un desig, que actes com aquest es poguessin reproduir en tot
l’estat, malgrat el meu escepticisme. No em vaig callar res, els meus
coneixements històrics i la meva empatia pels estudiants, siguin d’on siguin,
va fer la resta. Cert que un diputat del congrés que compartia taula i és de Valladolid
havia donat “als seus” instruccions de escoltar i “ no armar bulla”. Bé, també això
es fruit de la tasca en diferents comissions que he anat teixint en tot aquests
temps.
Sempre he pensat que el nostre poble al llarg de la història ha anat
reeixint per la seva determinació i ha anat creant els instruments que el fan
fort: la no-violència i la capacitat argumental. En moments difícils com els
que vivim, però apassionants, ens caldrà molt i molt, fer un bons us dels
nostres punts forts. República és fraternitat, sense la qual no és possible l’exercici
de la llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada