Escric, amb les imatges a la retina de l’ús de la força de nou, de la retirada del Museu Diocesà de Lleida d’unes
obres de la seva propietat, originaries
del monestir de Sixena. Un jutge, ratificat per l’audiència provincial d’Osca, així ho ha decidit. Però el responsable és Iñigo Méndez de Vigo, que
atribuint-se unes competències indegudes, mitjançant el 155, no ha continuat els
recursos pendents i ha facilitat aquest espoli.
De fet, malgrat la impotència del fet, de la seva gravetat, de la unitat museística
trencada, del precedent i de l’arbitrarietat que significa...no es un fet
aïllat, es tracta de l’ús i abús de l’excepcionalitat política i jurídica en la
que viu Catalunya des de l’aplicació de l’article 155, per a castigar-nos. Per a demostrar
qui te la paella pel mànec.
Forma part d’aquesta campanya electoral atípica, com a resultat d’unes eleccions
convocades de forma manifestament il·legal. De fer por, de provocar l’enfrontament,
d’influir en l'oponió pública, mitjançant les amenaces i si s'escau la violència. Des de fa molt de
temps, s’ha intentat enverinar l’opinió pública espanyola i de retruc una part
de la catalana, creant un imaginari del catalanisme, de l’independentisme, com si fos supremacista i excloent. No importa que no es correspongui a la realitat, perquè això dona vots.
Tenim presos, candidats que no poden expressar-se en normalitat. Un cap de
llista, i vicepresident del govern cessat il·legítimament, que no pot fer
campanya. La humiliació té el comú
denominador. Però no ens deixarem vèncer. Les urnes son un marc adient, malgrat
que les garanties reclamades en altres moments ara sembla que no importa. Malgrat
tot, guanyarem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada