Quan afirmem que la democràcia és el camí que ens portarà a la
independència, defugim dels criteris essencialistes i etnicistes del
nacionalisme. O millor dit, del nacionalisme d’arrel Alemanya que després de
dos guerres mundials, els seus errors ens han vacunat a la majoria, que no a
tots, els europeus. Ens enfronta al model d’estat-nació que és Espanya, que
nega la democràcia a les altres nacions. A Catalunya però el secessionisme es
basa, en gran mesura, en el principi democràtic, generalitzat especialment a
partir del 2006.
L’estat espanyol és una estructura política basada en una economia extractiva
fortament dirigida pels sectors que anomenaríem de l’”IBEX 35”, sectors
regulats (Banca, electricitats, telefonia, aigua i gas...). L’ús i abús del
nacionalisme espanyol de la xenofòbia contra Catalunya és la gran cortina de
fum que permet la seva hegemonia sobre les classes populars de l’estat que son
les que pateixen l’abús d’aquests sectors econòmics. Les pujades de tarifes d’aquest
mes de gener serien l’exemple més escandalós.
Aquesta manipulació ha afectat a un sector de les classes populars, també a
Catalunya, espantades per un esperpent “l’independentisme ètnic i excloent” fabricat
i manipulat a partir dels exabruptes dels més hipoventilats i minoritaris i ,
també, dels errors del procés independentista – tenim pressa i DUI, ja!-. Però
atenció, han estat també les classes més benestants les que han votat contra l’independentisme,
posant-se conscientment a favor d’un estat que els hi assegura una persistència
en la desigualtat que els hi es altament favorable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada