Un Sant Jordi especial, amb continuïtat i trencament. Roman inalterable la
convivència, l’alegria d’una diada que s’encomana al foraster i perviu en l’autòcton.
Una jornada única que la vivim amb normalitat efusiva i efectiva. Però també un
trencament moral de saber que no hi érem tots i totes. El groc, un color, un símbol,
per a recordar la infàmia dels que ens volen dividits i derrotats. Doncs no,
per mal que ens feu –i ens en feu molt- persistim!
Un matí de col·legis i de gent gran, aquests intenten fugir del tumult que a
partir del migdia es fa abassegador. M’encanta veure els nens i nens, els mes
menuts més, amb les seves fitxes per a triar comptes. Quina escola tenim i, millor
encara, quina escola podem tenir, si ens deixen tranquils i aboquem tost els recursos
que necessita! Sempre al costa dels mestres i solidaris amb ells, contra les
mentides i difamacions!
Una tarda de relacions, de salutacions. Amb un i altres, amb la diversitat de
pensaments i accions que ens fa un sol poble, amb diferents maneres de pensar però
amb una voluntat comuna de convivència. Rosa groga o rosa roja, o les dos! Cap
ni un d’incident, aquesta es la seva derrota. Un record especial per les dos-centes roses al filat d'Alcala Meco. Carme i Dolors sempre, les volem a casa!
I avui tornem a Madrid, més forts, més animats, amb tot l’oxigen acumulat.
Defensarem un cop més la força de la raó, lluitarem contra el pensament únic,
contra les mentides convertides en raó d’estat. Però no estem sols. Els que ens
marquen el camí des de la presó o l’exili, tampoc ho estan. Indesinenter!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada