La nit del 12, Macià enviava el telegrama següent: “Niceto Alcalá Zamora,
presidente del Gobierno Porvisional: Esquerra Republicana de Catalunya triunfa
con 25 concejales, Lliga 10, radicales 15; total cuarenta republicanos, diez
monarquicos. Esquerra Republicana de Catalunya saluda al presidente del
gobierno provisional y espera con resolución inquebrantable triunfo de nuestros
ideales. Viva Cataluña libre en una España libre y republicana” Durant el 13 al
carrer, es sentien cada cop més el crits de “visca la República i visca la
llibertat” i “A baix la monarquia”.
Sovint confosos en una muntanya d’anècdotes, la successiva cadena d’esdeveniments
produïts aquells quatre dies d’abril, ha amagat el fet que sense una estratègia
decidida hagués estat impossible el reconeixement de Catalunya com a subjecte
polític i la possibilitat d’un pacte, de tu a tu, amb el govern provisional de
la República espanyola.
Mentre que a Espanya continua vigent la monarquia, el matí del 14, a Catalunya, Companys n’havia canviat el règim polític, proclamant la república i Macià l’estat, al proclamar la república catalana. Al dia següent la República Catalana és una
realitat inqüestionada i continua el seu camí. Els passos de Macià aniran per
dues vies: primer, nomenar govern; segon, fer penetrar la República a tots els
indrets del país.
Però des del primer moment, Madrid recela de la República catalana i
alguns, com Maura i Lerroux, s’hi oposen rotundament. La pressió creix per
moments i sembla que pot fer perillar la mateixa república. Des de les pròpies files del catalanisme se suggereix una solució
pactada. Macià aleshores cerca entre els seus col·laboradors els que puguin
anar a Madrid. Es reuneixen amb una delegació dels republicans espanyols i arriben
a una acord.
El 17 serà el darrer dia de la República catalana i el primer de la Generalitat
de Catalunya restaurada després de molts anys. No es tracta de comparar el
present amb el passat però si d’entendre que hi ha un fil roig que els uneix i
que ens explica com a poble. Audàcia i pragmatisme, sempre sumar i seguir. Recordem avui amb afecte i admiració a Macià i a Companys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada