De corrupció i catalanofòbia

Després de la sentència Gürtel alguns diuen que hi haurà un abans i un després, però de fet la convivència amb la corrupció ha estat la tònica tots aquests anys. Això ho sap bé Rajoy que ha estat el primer en atiar el conflicte amb Catalunya com a gran cortina de fum. Però el foc ha esdevingut més gran que el fum i avui la qüestió catalana, més que la corrupció, és el gran factor de crisi del règim del 78.

Perquè malgrat les gesticulacions dels partits anomenats constitucionalistes res el hi produeix més neguit i res els facilita més la supervivència que la catalanofòbia que esdevé l’elixir de la desmemoria de la corrupció d’uns o altres. Per tot això no tinc gaire confiança en la moció de censura que ara diu el PSOE estar disposat a proposar al Congrés.

Hi no hi confio gaire, perquè si hi ha Rajoy és per la seva abstenció. I si ha continuat tot aquets temps ha estat per covardia de tenir-se que presentar a la moció amb un acord amb els patits independentistes catalans. No crec que ara tingui més valor. No arribar a un acord, excloure’ns com a fet altres vegades és una nova gesticulació sense cap factor de canvi sinó de postureig estèril.

La maquinaria de l’estat continuarà implacable contra els republicanisme català, la lluita entre partits espanyols per a ser el més dur amb nosaltres, malauradament continuarà, però aprofitarem totes les fissures per generar noves contradiccions en aquets propers mesos. Espero que amb un govern del Generalitat eficaç, amb una societat mobilitzada i amb l’acció exterior tinguem la possibilitats de modificar el present.