L’acció col·lectiva és la nostra fortalesa.

A l’espera del nou govern, ja tenim president de la Generalitat. Soc d’una generació que va lluitar pel retorn d’aquesta institució i se el que va costar recuperar-la. Que estigui en mans del PP es inadmissible. Quan sento des d’un sector de l’independentisme menystenir el seu valor em resulta inacceptable. Cert que volem república però aquesta no la construirem del no res.

Fer el republicanisme gran, amb els vímecs del vell independentisme es necessari però no suficient. La incorporació de centenars de milers de persones aquests darrers anys en la lluita per la independència ens confirma que aquest és el camí, però el vertigen en que ens hem mogut ha fet més senzill dir el que molts volien escoltar que el que realment succeïa. 

Convertir el procés en processisme ha estat la temptació dels que no volien perdre poder pel camí. Els malentesos, les contradiccions entre les diferents forces polítiques, al bell mig de la confrontació amb l’estat, s’han mogut en aquests paràmetres. Quan la repressió s’ha desfermat, més forta del que molts pensaven, ens ha unit de nou, però no ha fet desaparèixer les contradiccions.

Jo tinc una cultura política que s’ha malfiat dels lideratges exagerats. Mai em va agradar el pujolisme, entre altres coses, per això. Els nostres veïns al nord i a l’oest en son propicis, malauradament nosaltres també. Seguiré lluitant en el camí difícil que tenim per davant i desitjo que amb l’acció col·lectiva del govern i del carrer superem tendències que ens empetitirien com a moviment i, el que es pitjor, impedirien aconseguir la república.