Amb el PP va començar tot!

Rajoy, amb ell va començar tot, des de la recollida de signatures fins el “a por ellos”. La seva censura i perdre el més preuat, el pode, te quelcom de justícia poètica. Res es segur encara, però veure a aquells que fins fa ben poc tenien la seguretat del prepotent, tremolar com flams pel perill de perdre el benestar de gaudir de la menjadora de l’estat, perdoneu-me, genera una certa satisfacció. Pel que han fet patir, pel que fan patir als que m’estimo.

Soc conscient que el nostre adversari-i sovint enemic- és l’estat, que el govern del PP solament es el mascaró de proa, però aquest com el de les antigues galeres era usat per a destruir els vaixells enemics –nosaltres-. Te quelcom de suggeridor saber que si demà se’n ha d’anar Rajoy, en Millo haurà de fer les maletes. Perdoneu però quin plaer que surti per la porta petita.

Res es segur, però aquest matí sembla possible. Sigui quin sigui el resultat el marc serà inestable en el mateix moment que nosaltres tindrem govern. La resiliència, la perseverança, que caracteritza el nostre moviment, més enllà dels estrategues de sofà i twitter, ens fa forts. I més en moments com aquests en que els prepotents tenen els peus de fang. La corrupció!

I tinguem clar, aquesta no es patrimoni d’un partit, ho es del sistema del 78 que penetrà també fins el moll de l’os, durant molt de temps, a casa nostra. Que avui ERC pugui ventar-se de no tenir casos de corrupció en la seva història no solament és la seva fortalesa , és la que facilita la credibilitat de tot el moviment república i independentista. Acabi com acabi, la moció de censura al PP, sortim d’ella més forts!