Combatre el feixisme és també desemmascarar les seves mentides.

 

 

El feixisme ni dialoga ni pots dialogar amb ell. Ho sabem no solament per la constatació empírica del present. Ho sabem per les lliçons terribles que la història ens ha ensenyat. D’ací que per combatre les seves mentides, cal ciència i d’ella, la història, no és la menys important.

Cada cop és més habitual per part de l’extrema dreta l’ús de la pseudohistòria heretada del franquisme i renovada mitjançant les subvencions de la FAES els darrers anys. Mentides amb les que el franquisme es rentava la cara per amagar el cop d’estat i la guerra civil del que era hereu. Tot el que els historiadors hagin pogut escriure no els hi serveix. Ells van a la seva. Ho hem vist aquests dies en el debat de la moció de censura protagonitzada per VOX.

El fet més preocupant, però no sorprenent, es que la dreta i els anomenat liberals de ciudadanos els hi comprin l’argumentari. Els primers perquè tenen les mateixes arrels de les que no s’han emancipat, perquè a diferencia de la dreta europea no provenen de l'antifeixisme sinó d’aquest. I ciudadanos, bé, que és ciudadanos més enllà d’un conglomerat a la baixa d’oportunismes variats?

Cal donar més veu als historiadors i que aquests donin un pas endavant i s’allunyin un xic de l’acadèmia i s’adrecin més al conjunt de la ciutadania. Tot el mon pot parlar de historia, com de qualsevol altre tema, però ningú ho pot fer millor que els historiadors amb un bagatge contrastat d’investigació i amb voluntat de divulgació.

Caldrà insistir en reforçar la història contemporània en els currículums d’ensenyament obligatori i post obligatori i promoure que els mitjans públics creïn i difonguin programes i documentals amb continguts històrics ben fets i rigorosos. El feixistes no els veuran però donarem instruments a la ciutadania per a que es vacuni de les seves mentides.