Torno a escriure en aquest bloc. La font del
Bisbe torna a rajar. No se si en les properes setmanes farà un rajolí o tindrà
un cabal important, però hi tornem. He passat com molt de vosaltres un cert
moments de desconcert o més aviat davant
la qüestió que ha esdevingut més important per a tots nosaltres, la pandèmia de
la COVID, he tingut i tinc poc a dir, ni
soc epidemiòleg ni tertulià. Faig com la majoria obeir a les autoritats i
protegir-me i protegir els meus.
No he pas oblidat, al contrari, la repressió
de l’Estat als independentistes catalans, ni la preocupació per l’esdevenidor
del nostre país, però no ens enganyem, sense solucionar la pandèmia sanitària i
les seves conseqüències econòmiques tot lo altre esdevé fum. És cert que es
poden fer dos coses alhora, però la vida m’ha fet escèptic davant de la gent que ni
una sola cosa sap fer bé.
Com a professor jubilat, a més, pateixo pel mon
de l’educació en plena pandèmia. Pels meus companys i perquè a la meva família
hi ha – fill i gendre- que es troben
donant classes. Cert que la sanitat pateix i ha patit molt, tot el meu
reconeixement i col·laboració, però parlo del que conec i serè molt curos en
dir a altri que sap millor que jo el que crec que hauria de fer.
Bé, us emplaço, si voleu en propers dies a llegir-me. Escriure de nou d’educació i de política
que son els temes que al llarg de la meva vida he conegut i après, sobre tot
dels meus errors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada