Martí Carreras, més que un veí de Sant Narcís.

Llegeixo que dimecres passat el meu amic Martí Carreras ha posat fi a onze anys de presidència de l’Associació de veïns de sant Narcís. Diuen que no hi ha ningú imprescindible, però serà imprescindible glosar la trajectòria d’en Martí per entendre l’evolució del moviment veïnal en els darrers anys.

Un moviment veïnal que la dilatada alcaldia de Joaquim Nadal havia gibaritzat o domesticat i que en la llarga transició, que encara no ha acabat, de la seva successió, va reviscolar de la ma d’un seguit de líders veïnals que en diferents barris aparegueren com una alenada d’aire fresc per a exemplificar que sense veïns, sense ciutadans, tot poder personal, per ben intencionat que es digui, és despotisme.

El Pla educació i convivència renovat a finals del 2004 amb la participació clau de les associacions veïnals de Sant Narcís i Santa Eugènia i les AMPES de les escoles dels dos barris em van permetre treballar colze a colze amb en Martí i fou el principi d’una bona amistat. Recordo la negociació amb el consell parroquial que va permetre doblar el nombre de nens i nenes del centre obert i que les dos institucions de la plaça Assumpció, Parròquia i Centre Cívic es donessin la ma.

Ombres complicaren la situació, la pèssima direcció del Pla de Barris de Santa Eugènia i el boicot a la redacció del Pla de barris de Sant Narcís, responsabilitat del mateix regidor d’urbanisme. La confusa i erràtica direcció de les obres de l’alta velocitat que tant greument han perjudicat al barri, sota la mirada absent de bona part de la ciutat i la papa nates de la majoria del mon econòmic i polític local. Sempre en aquestes desgràcies hem sentit la veu, la denuncia valenta, d’en Martí.

Penso, però, que la renuncia d’en Martí carreres no és un adéu, sinó un fins aviat. Per que la lluita continua i en un moment de crisi econòmica, social i política, cal que tots aquells que han adquirit experiència i s’han mantingut ferms i honestos, continuïn donant un pas endavant, com sempre, amb generositat, els barris i tota la ciutat ho necessiten!

Demà Fòrum del TAV: participa!!

Fa gairebé 10 anys que a un ministre del PP i ara president de la comunitat autònoma d’Astúries se li va acudir la proposta de soterrar el TAV i el convencional pel seu pas a Girona. Fins aleshores el TAV havia de passar per una reserva de terrenys paral·lel a l’autopista, com succeeix en bona part del traçat.

En aquell moment representava en solitari a ICV i vaig quedar sol davant de l'eufòria dels altres 24 companys del consistori. Els vaig retreure que la prioritat era la de modernitzar el tren convencional i fer-lo d’amplada europea. Em semblava fora de lloc el malbaratament de recursos públics que representava una inversió d’aquesta magnitud.

Quan vas a contracorrent no es difícil tapar les teves raons sota la llufa de minoritari i utòpic, el ressò en els mitjans va ser escàs. Gairebé tota l’opinió publicada era favorable a l'esdeveniment malgrat s’anés retardant en el temps. Això va fer que se’ls hi furtes als ciutadans un debat necessari i clau sobre la necessitat o no i les alternatives al projecte.

Amb el projecte en marxa i l’obra començada el moviment d’oposició ha estat important però insuficient per parar una obra ja enllestida en tots els seus tràmits. Ha estat però important que entitats, especialment de Sant Narcís, fessin un seguiment de l’obra i del seu impacte. En la mesura del possible aquest ha estat també el paper del meu grup i jo mateix en els darrers anys. La Ciutat però no ha despertat i el perill de que el tren convencional no es modernitzi i es soterri és cada cop més evident.

El Fòrum ciutadà esdevé doncs una peça clau per aconseguir una informació contrastada i un espai de debat imprescindible. Ara bé: el fet que pot fer tot això possible és la participació.

Vine divendres a 2/4 de 8 a l’Auditori!

"El dia després" de l'Audiència

Ahir vaig sortir content de l’Audiència pública, però també amb un regust agredolç pel format triat que feia impossible visualitzar les aportacions que hem fet les diferents forces politiques del govern per  aconseguir aquest bon resultat.

El reglament diu que el govern parlarà amb una sola veu i evidentment aquesta havia de ser la de l’Alcaldessa. És cert que a ningú se li escapa que les conclusions de l’Alcaldessa les havíem pactat prèviament un cop llegides les propostes dels signants. Però el que ningú pot saber és els esforços que hem fet per aquest resultat. Sobretot a aquells a qui no ens tocava directament el liderar el seguiment de les obres per tenir altres responsabilitats de govern. Algunes de les propostes que he fet sense èxit al consell de presidència  aquests anys ens podrien haver estalviat algunes crítiques plenes de raó que ahir tots ens vàrem sentir. Ara bé, si aquestes propostes per fi surten a la llum i es concreten d’immediat, més val tard que mai.

Per acabar, felicitar a totes les ciutadanes i ciutadans que van assistir i especialment als amics Martí Carreras i Josep “Lites” per la bona feina feta.