50 anys de l’annexió de Palau-sacosta, Sant Daniel i Santa Eugènia de Ter

En el passat ple de juny, Joan Corney en nom de les entitats que donen suport al reconeixement del que va significar per Girona l’annexió de Palau-Sacosta, Sant Daniel i Santa Eugènia de Ter, va dir amb veu molt clara la deute  que la ciutat te amb els veïns i veïnes d’aquets pobles. No es tracta de cap celebració es tracta de memòria.

En aquests 50 anys molts som els que hem anat a viure a aquests indrets i molts no saben la seva història, el hi ha estat amagada i no poden valorar el que tenen pel que han tingut, pel passat que ha anat creant el present.

Des de fa més de vint anys visc a Sant Daniel, han crescut els meus fills, ens sentim de Girona, però tenim consciència de poble. Hem viscut l’estrip de la inútil, innecessària, variant de la NII, però també la cura que veïns i veïnes i posa en la defensa de la natura i les tradicions de la Vall. Gaudim d’una associació de veïns i veïnes renovada amb gent jove, amb empenta que reclamen i sembla que se’ls escolta. Es plantegen nous projectes per preservar la vall i fer la viva. Caldrà fer-los realitat.

No s’han fet des de l’Ajuntament les coses bé en aquets pobles-barris, entre el paternalisme i la indiferència, com a Santa Eugènia on es va desaprofitar tot el que podia donar el Pla de barris. El sectarisme polític, la prepotència ho va impedir. Dels errors s’ha d’aprendre.

El 30 de juny es farà al saló de descans de Teatre Municipal un acte no pas de celebració, ni festiu, serà una acte de memòria històrica , de reparació. En els propers anys veurem si es canvia el rumb i els pobles que ara son barris esdevenen part d’una Girona amb accents i història diversa. Caldrà menys retòrica i més participació, de la bona.

Gestionar els cementiris des de l’esquerra

Els cementiris són d’aquelles qüestions municipals que rara vegada ocupen les pàgines d’actualitat, talment com si no hi hagués diferents visions polítiques en la seva gestió. Res més lluny de la realitat. Al 2007, quan el nostre grup municipal assumeix les competències dins l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat, la situació al Cementiri Vell era de molt poc marge. S’estaven exhaurint els pocs centenars de nínxols disponibles i s’apuntava com a única solució una ampliació del Cementiri Nou amb 15.000 nínxols nous dins l’espai protegit de les Gavarres. Cal fer notar aquí que la gestió del Cementiri Nou és privada mentre que la gestió del Cementiri Vell és municipal. Per tant aquesta ampliació decantava cap a la gestió privada les disponibilitats futures d’una matèria molt sensible per als ciutadans.

S’ha parlat molt de que la gestió privada és sempre més barata però els números ens demostren el contrari. El cost de manteniment d’un nínxol al Cementiri Vell està en 30€, mentre que al Cementiri Nou ens costa 45,50€.
Davant d’aquests números, vam endegar un procés de reversió per recuperar nínxols del Cementiri Vell en desús o amb familiars desconeguts. Aquest primer procés ens va retornar prop de dos mil nínxols. D’altra banda es va endegar un projecte de restauració dels quadres que estaven en ruïna inutilitzats que ens ha aportat 732 nínxols més. A aquests processos cal afegir el centenar de sepultures recuperades en els cementiris de Santa Eugènia, Palau-Sacosta i Sant Daniel, que si bé és una quantitat discreta, té una enorme importància per a les famílies que es veien obligades a separar els seus difunts per la permanent manca de disponibilitat d’espai que patien aquests cementiris.

Amb les 2.800 sepultures recuperades tenim un horitzó d’entre 15 i 17 anys assegurat sense necessitat d’afectar l’espai protegit de les Gavarres, hem estalviat una inversió milionària i a un cost de manteniment més baix. Qui diu que no és pot fer política d'esquerres en la gestió de cementiris?