Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cartipàs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cartipàs. Mostrar tots els missatges

dijous, 25 de febrer del 2016

Alcalde Ballesta, el que no s’entén millor no portar-ho a votació!


Tot fa pensar que avui el Ple de l’Ajuntament de Girona aprovarà el nou cartipàs proposat pel nou alcalde. Per què ha esdevingut noticia un Ple, en principi de tràmit? El pacte per aconseguir-lo. El dependre dels vots de PP i Ciudadanos a priori a les antípodes del govern, es suma a l’escàndol recent per la estrambòtica decisió, amb tensions afegides, de la substitució de Carles Puigdemont pel 19 de la llista de CiU.


Es sembla el cartipàs al ja aprovat a començament de legislatura? Si i no. Es a dir emana de la decisió d’un alcalde en minoria, d’acord, però fa uns mesos aquest tenia la legitimitat del vot, era el cap de llista de lluny més votat i va cercar complicitats properes a la seva trajectòria. Avui l’actual alcalde s’ha de guanyar autoritat a partir de la confiança i aquesta s’ha de guanyar i per això cal temps i bon govern.

Limitar-se el seu sou al darrer que va tenir un alcalde, en aquest cas la darrera alcaldessa a temps complert,  hauria estat un bon símptoma; cercar un relat comú de govern amb altres forces sacrificant una estructura pensada per a governar amb deu regidors, també hauria estat un bon exemple. Oferir a més un Pla estratègic de ciutat oberta a tothom, forces polítiques i socials sense exclusió, per a repensar la ciutat dels propers vint anys, permetria convertir aquesta interinitat de l’alcaldia pels propers tres anys en un factor de dinamització democràtica.

La substitució de l’anterior alcalde i actual president de la Generalitat es va quedar sense relat, la votació d’avui, si el te, es profundament negatiu. Deixar avui sobre la taula una proposta sense recorregut o pitjor una amb inadequades companyies seria un mal menor. Més enllà del desgast que provoca en l’equip de govern, enormement fragilitzat pels esdeveniment anteriors, perjudica la credibilitat de la ciutat en un moment en que ens cal més tranquil·litat i fermesa que mai.

No en puc ser indiferent del que passa a un ajuntament al que estimo i tinc un profund respecte, és la institució democràtica més propera i necessària, siguem conscient i conseqüents de que les decisions que prenem s’han de poder explicar i entendre!

dijous, 7 de maig del 2015

Repartir-se regidories abans dels resultats electorals? Prepotència o tonteria?


La darrera noticia de precampanya a Girona que he llegit, és que una candidatura que, si no hi ha una sorpresa majúscula, es troba a anys llum de la majoria absoluta, ja s’ha repartit les regidories. Seria còmic si no fos, al meu parer, resultat de la influència de la vella política municipal acostumada fins al 2003 a les majories absolutes. Mal aconsellat per algú de la diàspora del partit governant aquells anys els deuen haver venut una moto espatllada.


Quan vaig entrar al govern el 2003 i el 2007 em vaig trobar aquets despropòsit, els candidats del partit en minoria majoritària ja tenia repartides les responsabilitats i qualsevol pacte era com arrancar cebes, qualsevol modificació del cartipàs preestablert abans de les eleccions era deixar “cessant” a un membre de la llista. Imagineu-vos les tensions, els “morros” i les males vibracions que podien durar, i en alguns casos fou així, tot el mandat.

La lliçó que he aprés és que els governs de coalició, el més democràtics doncs representen un ampli consens popular, s’han de fer sense apriorismes, sense vencedors i vençuts, cercant el millor equip a partir de la confiança mútua i de l’acord de les grans línies de treball. No es pot governar per parcel·les i per a fer-ho possible no ha d’haver-hi candidats nats.

Les campanyes fan que els partits per sortir als mitjans necessiten d’estirabots, de notícies que els serveixin de xancles per a demostrar que son més alts, mes llestos i mes de tot que el rival. El pitjor és que es creguin la pròpia propaganda, després es paga amb quatre anys de mal govern o de més dolent del necessari.