Avui en la portada de gairebé tots els diaris surt Ángel Hernández, el marit de
Maria José Carrasco, la dona malalta que va morir ahir ajudada per ell mateix. Li
poden caure de 2 a 6 anys per ajudar-la a morir. Per estalviar-se aquesta injustícia
el Parlament de Catalunya va presentar el maig del 2018 davant del Congrés la despenalització
de l’eutanàsia. Aquest li va donar llum verda a la tramitació de la modificació
del Codi Penal amb el vot en contra del PP i l’abstenció de Ciudadanos.
Hi
havia temps per a modificar el codi penal però la obstrucció de la majoria de
la mesa, en mans de PP i Ciudadanos, allargant un cop i un altre la presentació
d’esmenes ho va impedir. Ara el rellotge partirà de zero en la propera
legislatura. Aquesta mesquinesa de la majoria de la mesa i dels partits que
representen quan llegeixin els diaris avui espero que se’ls caigui la cara de
vergonya.
El
PSOE però no pot aixecar la veu, perquè a principis de 2017 Podemos va
presentar un projecte de llei sobre eutanàsia, que va rebutjar juntament amb PP,
Ciudadanos i el PDCAT, dient que no era
el moment. Solament ERC, PNV i el mixt li donarem suport. Penso, un cop i un
altre, que si haguéssim fet la ponència ara la llei estaria en vigor. La
hipocresia en política em fa cada dia més escèptic, però les necessitats de la
ciutadania em fan també més lluitador.
Es
cert que el juny del 2018 el PSOE presentà una llei molt semblant a la de
Podemos i ara sí deia que era el moment. Òbviament la vàrem votar, tot i que
des del faristol ho vaig denunciar, parlant del temps perdut. I de nou la mesa
ho ha endarrerit fins a la fi de la legislatura. DmD Catalunya, ha estat una
peça clau en el canvi de parer de l’opinió pública i en donar arguments que
rebaten del principi al final els dels negacionistes. Am el cor encongit, però
amb la convicció de les raons que ens acompanyen, ara sí que el compromís majoritari
en acabar amb tant de patiment, derroti tanta hipocresia.
