Reunió aquest dijous amb representants del veïns del
parc central, de Sant Narcís. Tensió lògica en unes persones que porten cinc
anys patint unes obres que han quedat a mitges i que encara avui ni se sap quan
s’acabaran ni qui pagarà què. Temps de desconfiança guanyada a pols per uns governs,
l’anterior i l’actual, que no han estat
capaços de fer quadrar a ADIF. Uns de bon rollo, els altres estripant-se les vestidures, però a uns i altres ADIF els
ha aixecat la camisa.
El passat
juliol no vàrem aprovar la licitació de les obres de Bisbe Sivilla, ja vaig
donar les raons en un altre post. Resumidament volíem un Ple extraordinari en
que es tractés de la reposició de tota l’obra i no per parts, per fascicles,
com vaig dir. Calia i cal saber qui pagarà què i assegurar que el que no faci
ADIF ho farem nosaltres. I el poble de
Girona cal que ho sàpiga i entengui que és de justícia tancar les ferides obertes
a Sant narcís per la punyetera alta velocitat.
Molt veïns
no ho van entendre, la pataleta del govern no hi va ajudar i els mitjans a l’abast de l’alcalde varen
cercar la intoxicació i no la solució. Al llarg d’ aquests dies he parlat amb
molta gent del barri i els hi explicat les meves raons, alguns m’han entès, d’altres
no, però el més important és el que em deien la majoria. El que volen es
solucions . I tenen raó.
