Cubates a tres euros! Que continuï la festa!

Un fet ens ha escandalitzat, plou sobre mullat, els preus subvencionats del bar del Congrés de Diputats, que equival a una metàfora de com d’allunyats viuen alguns polítics, masses, de la vida real, dels patiments de la ciutadania. Em recorda el bar d’oficials del quarter on vaig fer la mili a la transició , “la Brunete”, també a Madrid, on es posaven cecs els militars també de cubates subvencionats.

Una herència, una costum, el poder com a privilegi. El franquisme va convertir els privilegis, els sobres, els endolls, l’amiguisme, amb l’oli que lubricava el sistema. Pel que es pot veure la transició va posar una capa de pintura, falsament democràtica, a les parets mestres d’un edifici que s’ha mantingut sòlid fins ara.  En l’època del diner fàcil, molts, masses, han mirat cap a un altre cantó. I els pocs que protestaven eren, ja se sap, quatre melenuts, quatre hippys o quatre comunistes!

Aquesta casta que és la classe dominant espanyola, forjada en el règim anterior i corregida i augmentada en l’actual, ha extret els beneficis a redós de l’estat usant-lo com a crossa pels seus negocis. Han fets dels poders de l’estat còmplices del seu enriquiment i han generat tot un seguit de petits i grans privilegis que han tapat boques i han guanyat complicitats.

Aquesta visió de treballar en un poder de  l’estat, legislatiu, executiu o judicial, no com un servei  sinó com un lloc per servir-se’n, ha convertit a bona part del polítics en classe política, també extractiva, de sous directes i sobres indirectes, fent de la política negoci per a “forrar-se” al servei d’aquells que feien els grans negocis de veritat. Però que suculentes eren les molles que els hi deixaven! Segur que davant de la noticia bona part dels diputats del PP-PSOE deuen haver pensat però de que es queixen si paguem tres euros, lo just seria gratis!

Baixa la recollida selectiva a Girona. No és la crisi, és la incompetència!

Em quedo astorat quan llegeixo al diari l’afirmació següent a partir de la presentació de la memòria del departament de medi ambient de l’Ajuntament de Girona, “la conscienciació mediambiental dels ciutadans de Girona va a la baixa en els últims anys”.

Els últims anys es deu referir als dos darrers en els que governa CiU i la manca de consciència es deu atribuir a qui encapçala la responsabilitat de medi ambient, doncs de les primeres coses que va fer l’actual responsable fou desmantellar “Girona Tria”, un programa d’èxit que a través dels programes de conscienciació i d’una bona direcció operativa ens va permetre esdevenir la primera ciutat mitjana de Catalunya, en el seu moment, en reciclatge.

Aquesta davallada es comprova amb el fet que durant l'any passat la recollida selectiva va suposar només un 32,1% del total de deixalles que va generar la ciutat, un índex gairebé vuit punts per sota del que es va assolir a l'any 2010, quan es van arribar a reciclar un 40% de les escombraries generades.

El primer tinent d'alcalde i regidor de Sostenibilitat, Jordi Fàbrega, admet aquesta davallada, però ni un xic d’autocrítica, del per què s’ha arribat a aquets situació, la culpa és fora, la crisi econòmica com no. Es cert que la crisi econòmica, el menor dinamisme empresarial i comercial, i la contenció de moltes famílies, genera menys producció de residus. Així, durant el 2012, la ciutat va generar prop de 40.000 tones d'escombraries, un 4,7% menys que l'any abans. Però son quantitats absolutes, no percentatges! Es pot recollir menys i reciclar percentualment més, es el que s’ha de fer i no es fa!

Però, com ens te acostumat aquets govern,  l’alternativa es vendre fum i anuncia que  “amb la renovació dels contenidors nous a la ciutat preveiem fer una campanya de sensibilització ciutadana”. En aquesta línia, també considera que els nivells de reciclatge poden créixer amb els nous contenidors “perquè els nous tenen boques més petites que els actuals”. Ara si que faran una campanya i al fer mes difícil abocar els residus sembla que portarà a un millor resultat !

Teníem uns bons programes de conscienciació, un contracte nou de neteja per a vuit anys aprovat per unanimitat, un projecte de planta de residus moderna...i de tot això el nou govern poca cosa ha fet, més aviat a deixat de fer, ni programes, ni planta, però això si ha modificat el contracte de neteja i per el mòdic preu de dos milions i mig tindrem nous contenidors de coloraines! No va a la baixa la consciència mediambiental dels ciutadans el que està més a la baixa que mai és la dels seus governants!

La manca d’arguments s’amaga sovint darrera l’agressivitat verbal

El passat dilluns a les dues del migdia hi havia Ple, sí el dels contenidors! Un partit havia canviat d’opinió i s’havia de tornar a votar. Fins ací bé, és legítim canviar d’opinió, cal escoltar els arguments i votar en conseqüència. Per què al acabar el Ple em sentia cansat i decebut? La manca d’arguments per paret dels que estaven obligats a donar-los va ser substituitper l'agressivitat. L'estil de la incontinència verbal habitual en determinats debats televisius va instal·lar-se al Ple de l’Ajuntament, fins quan?

Després de la meva intervenció, la portaveu del PP va centrar la seva no en explicar els seus arguments per haver canviat el vot sinó en atacar-me fins i tot amb una agressivitat personal totalment fora de lloc. Els que no la coneixen poden pensar que aquest es l’estil habitual que veuen en el PP als parlaments, es veritat. El meu defecte és que em nego a etiquetar les persones i sempre intento veure la part bona i amb la portaveu popular sempre he volgut mantenir una bona relació personal.

Però els temps estan canviant, tot es radicalitza i davant de les mentides i la fatxenderia la gent ja no es calla i planta cara. Fer de polític donant suport a un govern corrupte i mentider no es pas fàcil, si tens un mínim d’estomac. I això deu marcar caràcter i fer-lo més agre. El darrer Ple en va ser un exemple per part dels que defensen aquesta mena de polítiques.

Tinc molt clar que mantindré el que em van ensenyar de política molt jove, la compatibilitat de la radicalitat en les teves posicions i el respecte en les formes i per les persones. Ara bé si volen fer de l’atac i la mentida, de la verbositat incontrolada, instrument abusiu, em trobaran i no em faran callar.

Contenidors, darrer capítol. Més estètica que sostenibilitat.

Ahir en el Ple es va escenificar la decisió d’invertir més de dos milions i mig d’euros en contenidors. En el temps que corren,  en lloc de cercar abaratir el contracte de neteja i reduir el valor de les certificacions que hem de pagar cada més a l’empresa  Girona+ neta, el govern amb l’ajuda de les regidores del PP i el del ex-PP, varen fer palès que el tema més important, com va ratificar el regidor Palomares, en al seva brevíssima intervenció, estava en que els contenidors eren més estètics i feien menys soroll.

Cal posar contenidors de colors, que durin com a màxim vuit anys i que no es poden reparar. Que importa, el més segur es que els actuals governants no hi siguin quan estiguin fets malbé, però d’ací dos , quan hi hagin noves eleccions, quin goig que faran els contenidors! Que els metàl·lics duran una mitjana de vint anys, que es poden reparar, que les reparacions costen molt menys que els nous, això no te importància, millor l’estètica que la sostenibilitat.

Després d’una campanya d’agitació i propaganda des del govern acusant a  l’oposició de voler contenidors vells i trencats, de voler perdre la subvenció del fons FEDER europeu, les regidores del PP i l’ex, no tardaren gaire en canviar el sentit de voti anar a reforçar el “bon govern” davant de l’esbojarrada oposició, l’alcalde acusava a una oposició de la “senyoreta Pepis”, vist el resultat, l’accèssit “Pepis” li escau més als partidaris dels contenidors de coloraines!

Ara bé per rentar-se la consciència donaran els contenidors metàl·lics a empres d’inserció per que els puguin convertir en ferralla o reparar-los i revendre’ls a ajuntaments amb més seny que el de Girona, on sigui més important la funció pel que estan construïts, recollir residus, que la estètica.

Depuració dels vençuts en la postguerra, oblit de les responsabilitats dels vencedors a la transició.

Les mesures repressives aplicades pel franquisme en la postguerra van anar acompanyades d’un ampli procés de confiscació i espoli del patrimoni dels vençuts. D’una banda es van confiscar les propietats de la majoria dels exiliats i dels polítics republicans. De l’altra, els béns de tots els partits, els sindicats, les associacions i les entitats vinculats als republicans van passar en engrandir el patrimoni de les institucions del règim. Van ser desmantellats fins a 24 partits polítics, així com també tots els sindicats obrers. A Catalunya, es calcula que van patir les sancions econòmiques i la confiscació de béns més de 10.000 persones de la província de Barcelona i prop de 4.000 a la província de Girona.

El franquisme, a través de la Causa General, també va cercar informacions sobre les persones amb l’objectiu de posar en marxa les depuracions o purgues entre els funcionaris públics i alguns treballadors del sector privat. Amb aquest objectiu es buscaven dades diverses de cadascun, les quals formaven el seu expedient. Darrere de cada expedient hi havia un informe de les forces vives de la població, representades per l’Ajuntament, la Falange, la Guàrdia Civil i l’Església, marcat per un interès especial a buscar i penalitzar tot allò que tingués relació amb els rojos.

D’aquesta manera, el franquisme va expulsar del món laboral totes aquelles persones que s’havien destacat a favor de la causa republicana. Es va dur a terme una depuració generalitzada dels funcionaris i es va pressionar per tal que es procedís de la mateixa manera en el sector privat. La depuració es va fer amb criteris arbitraris i amb un tractament força diferenciat i discriminatori tant en el sector públic com en el privat.

Així, el 1939, va establir-se per llei que només es mantindrien en els seus llocs de treball aquells funcionaris que mostressin clarament la seva adhesió al Movimiento Nacional. Es tractava no solament de sancionar els desafectes amb el nou règim, sinó de crear un funcionariat fidel, disciplinat i atemorit que fos la base de la construcció del Nou Estat. Als organismes oficials la depuració va exercir-se amb fermesa. La depuració fou total i rigorosa en els diferents sectors de l’administració pública de Catalunya. Per exemple, a la província de Girona van ser penalitzats el 24% dels funcionaris de l’Ajuntament, a la Diputació va superar-se aquesta xifra i gairebé un terç del professorat va patir sancions.

Quina diferència amb la fi del franquisme on tots els que s’aprofitaren del règim varen mantenir els  llocs en els aparells de l’estat  i íntegrament les seves fortunes i la influència determinant en l’economia, fet del que s’aprofitaren per a impedir al llarg de tots aquets anys els seus descendents qualsevol investigació que poses en perill els seu estatuts heretat, del rei ala banca, passant per milers i milers de persones que hereten els que el franquisme els hi va atorgar als seus.

La gent Gran del Barri vell vol el seu local!

El 31 de juliol la caixa tancarà el local del carrer Grober, el dimecres passat s'omplia el local en una assemblea on planava la inquietud al no concretar el govern municipal on aniran fina que el local de la Central del Molí estigui arranjat.

La por de quedar-se sense local es fonamenta en la poca contundència que s’ha esmerçat per a impedir el trasllat i les vaguetats que tingueren les respostes del regidor responsable. Per que no es tracta solament de trobar un lloc, cal que tingui les condicions adients.

En el  Consell Municipal de la Gent Gran i en el darrer Ple vaig insistir en la necessitat de continuar negociant amb la caixa sota el principi irrenunciable de que no es traslladessin fins que les obres del nou local estiguessin completades. La pitjor solució és l’actual, el desnonament a finals de juliol. Calia amb tots els instruments que l’Ajuntament te pressionar per a negociar amb la caixa i que l’Alcalde, donat el poc resultat de les accions de regidor, assumís el lideratge.

Entre els 3000 euros que diu proposar l’Ajuntament i els 12000 que demana l’entitat s’ha de trobar un punt just, cal cercar d’interlocució adequada, tenir la voluntat i dedicar-hi el temps necessari, el tema s’ho val i la gent gran del barri vell no es mereix un tracta tant barroer i una solució tant incerta.

El Franquisme, qui el condemna i qui el defensa?

Després de l’acte vergonyós de la delegada del govern Llanos de Luna premiant a la “Division Azul”, el tardo franquisme instal·lat en l’ànima del PP continua surant, en aquesta mena de nova nit del morts vivents en que ha esdevingut la política espanyola manipulada per la  majoria absoluta dels populars.

Ahir, vergonya un cop més! quan el Partit Popular (PP), amb l'abstenció d'Unió, Progrés i Democràcia (UPyD), ha tombat al Congrés dels Diputats la proposta de llei presentada pel grup d'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA) per declarar el 18 de juliol com a dia oficial de condemna del franquisme i amb tota la barra han demanant a l'oposició "alliberar-se" del franquisme i convidant-los a adoptar com a referència la Constitució de l'any 1978. Aquest polítcs mags del sobresou, si cal "en diferit", manipulen els mots, constitució i llibertat, per a defensar idees que en son antagòniques.

La votació, que s'ha convertit en l'enèsima negativa dels populars a condemnar el franquisme, buscava homologar un dia oficial de condemna del franquisme i d'homenatge a les víctimes de la guerra civil i els represaliats, similar a les commemoracions que es fan en la majoria dels països europeus celebrant la victòria contra els nazis o la diada de record i condemna del holocaust perpetrat contra el poble jueu.

No és la primera vegada que el PP ha evitat condemnar el Franquisme. També cal dir que el silenci sobre aquest tema quan ha governat el PSOE ha ajudat a la confusió i a l'oblit. De fet aquest oblit ha ajudat al revisionisme que ha volgut veure el franquisme no com una dictadura feixista sinó com un sistema autoritari i fins i tot benevolent. 

Els mateixos que manipulant la història ara donen carnets de demòcrates i acusen indistintament de ser d'ETA i nazis a tots aquells que els hi porten la contrària. Es clar que no poden condemnar el Franquisme si en son els seus hereus!