La gent Gran del Barri vell vol el seu local!

El 31 de juliol la caixa tancarà el local del carrer Grober, el dimecres passat s'omplia el local en una assemblea on planava la inquietud al no concretar el govern municipal on aniran fina que el local de la Central del Molí estigui arranjat.

La por de quedar-se sense local es fonamenta en la poca contundència que s’ha esmerçat per a impedir el trasllat i les vaguetats que tingueren les respostes del regidor responsable. Per que no es tracta solament de trobar un lloc, cal que tingui les condicions adients.

En el  Consell Municipal de la Gent Gran i en el darrer Ple vaig insistir en la necessitat de continuar negociant amb la caixa sota el principi irrenunciable de que no es traslladessin fins que les obres del nou local estiguessin completades. La pitjor solució és l’actual, el desnonament a finals de juliol. Calia amb tots els instruments que l’Ajuntament te pressionar per a negociar amb la caixa i que l’Alcalde, donat el poc resultat de les accions de regidor, assumís el lideratge.

Entre els 3000 euros que diu proposar l’Ajuntament i els 12000 que demana l’entitat s’ha de trobar un punt just, cal cercar d’interlocució adequada, tenir la voluntat i dedicar-hi el temps necessari, el tema s’ho val i la gent gran del barri vell no es mereix un tracta tant barroer i una solució tant incerta.

Un mal temps per a fer-se gran

Sóc conscient que no és pas un bon temps per a gaire ningú, però encara menys per a la gent gran. Callada massa sovint, soferta sempre, avui esdevé pel seu nombre un objectiu dels que anteposen la reducció del deute per damunt de tot i de tothom.

A la congelació de les migrades pensions, als copagaments varis, ara s’agredeix als més febles de tots, els dependents, amb la reducció de les seves prestacions. I no es queda tot ací, se’ls amenaça amb la reducció de les pensions, tot dient, ara, que són insostenibles.

El dijous al plenari del Consell de la Gent Gran repassava amb la mirada les cares conegudes, estimades, dels representats associatius de la gent gran i copsava la preocupació davant de la incertesa del moment, de les dificultats que els associats, els més actius de la ciutat, els hi trameten. Dificultats que tenen algunes associacions que fins ara havien estat apadrinades per les ara ex-caixes, que veuen com aquestes restringeixen els seus pressupostos i fins i tot els fan fora de locals que fins ara havien estat casa seva.

En l'esmentada reunió vaig trobar la intervenció d’un responsable de l’obra social d’una d’aquestes ex-caixes especialment fora de lloc, no crec que vagi incorporat amb el sou justificar lo injustificable i més davant d’una gent que, ell sap i tots sabíem que el que deia, no era de rebut. Però així van avui les coses, els culpables acaben essent les víctimes.

Trobo l’ajuntament massa sol, i si bé és cert que fa un esforç per a mantenir els programes assistencials, li manca energia per a enfrontar-se amb les altres administracions que escapoleixen les seves responsabilitats. El teixit associatiu, la gent gran, necessita d’un lideratge compartit que planti cara als que solament veuen negoci on haurien de veure obligacions i serveis públics. No hem de parar fins que restituïm a la gent gran els serveis necessaris i la tranquil·litat en el futur que es mereixen, que s’han guanyat.

Deixeu de maltractar a la gent gran!

Font: novaradiolloret.com

Un dels grups socials més damnificats per la crisi i les polítiques neoliberals de retallades és el de la Gent Gran. Des del 2008 que pateixen amb duresa la crisi i, entre pujades d'impostos i copagaments sanitaris, les seves pensions cada cop són més minses...

Una dada escruixidora ens la dóna la Fundació La Caixa, gairebé 80.000 famílies a Catalunya viuen de la minsa paga d’un pensionista com a resultat de que tots els membres s'han quedat sense feina. La decisió de no actualitzar les pensions amb l'IPC de novembre tal com marca la llei. Numèricament, els efectes d'aquesta decisió són clars: els pensionistes han perdut aquest any, de mitjana, gairebé 230 euros. De tota manera, com que a Catalunya els preus han pujat més que al conjunt de l'Estat, la pèrdua de poder adquisitiu s'enfila a casa nostra fins als 314 euros.

El govern estatal va preveure a començament d'any que l'IPC tancaria el 2012 en l'1% i aquest és l'increment que va aplicar a les pensions el mes de gener. Per llei, l'executiu hauria d'abonar ara una paga compensatòria als pensionistes si l'IPC real és superior al previst. Com que la inflació a l'Estat espanyol s'ha enfilat fins al 2,9%, segons l'INE, els jubilats haurien de cobrar, de mitjana, 229,5 euros, però Rajoy ha anunciat que aquest any no hi ha diners per compensar-los. A Catalunya la inflació és, com sempre, encara superior, fins al 3,6%, de manera que la pèrdua de poder adquisitiu arriba fins a la esmentada xifra de 314 euros, que, de tota manera, no s'haurien pagat.

Pel 2013, noves rebaixes. La hipocresia dels governants no te límits, el PP n’ha fet bandera amb el nom de realisme, com si quan estaven a l’oposició visquessin a un altre planeta i al governar tot els hi vingués de nou. Què fàcil es manipular els vots i fer de la credulitat de la gent gran un estafa. A Catalunya, el govern sortint, ja veurem que fa l’entrant, els ha castigat amb una sensible disminució de la qualitat en la salut i s’ha tret de la màniga l’euro sanitari. Plou sobre mullat!

Com tractem a la gent gran i als nens ens qualifica com a país, l’insensibilitat de la dreta espanyola i catalana, la seva arrogància de classe, ens ha portat a un suspès rotund!

Un comiat que m’ha portat a fer una reflexió sobre els serveis socials de la ciutat

Dijous a les dues tenia una cita al Centre Cívic Ter. La fins ara responsable del servei adreçat a la Gent Gran i a la Dependència feia una petita celebració per a comunicar-nos que es jubila parcialment i comença una nova etapa de la seva vida.

Un comiat que ha reunit a una bona part dels que estan treballant a primera línia en els serveis socials de la nostra ciutat, no me n'he estat de dirigir-los unes paraules d’afecte i m’he adreçat especialment a la Dolors fent-li sentit tota la meva admiració per tots els anys esmerçats al servei dels més febles de la nostra ciutat i a la seva especial facilitat per a treballar en equip.

Poc després d’entrar al govern de la ciutat el 2003 vam treballar en un diagnòstic sobre la gent gran i les seves necessitats, vam veure la necessitat de crear un servei específic que, en col·laboració amb els equips d’atenció primària, treballés en aquest àmbit. Després l’aprovació de la llei de la Dependència es demostrà que l’havíem encertat, fet que ens va permetre amb una eficàcia contrastada per la Generalitat, atendre sense llistes d’espera l’enorme quantitat d’usuaris que vam haver d'assumir.

Les polítiques socials de Girona foren un exemple a seguir i d’entre elles, l’atenció a la gent gran una de les joies de la corona. Avui una persona clau, la Dolors reduirà la seva implicació en el projecte. Fa unes setmanes vaig rebre una noticia molt diferent i desagradable, la Maite, una treballadora excel·lent que des del primer moment del projecte va estar amb nosaltres, va ser acomiadada pels actuals responsables de l’Ajuntament. Manca de sensibilitat, poca traça amb la gestió de recursos humans... Avui la Dolors l’ha recordat i he valorat el que costa fer un bon equip i la facilitat que dóna la ignorància per a desbaratar-ho. Aquest equip hauria de ser avui més ben tractat. També altres serveis que resisteixen i que necessiten aire i aigua.

Ha passat gairebé un any des que no tinc responsabilitats en aquest tema i he volgut marcar distància per deixar fer. Ara em veig en l’obligació en el futur de ser més insistent, i ho seré, quan després d’un any veig que sobretot s’ha deixat de fer coses i en canvi poques coses s’han fet... Tenir els millors serveis, i els de Girona ho són, no és suficient, calen recursos i una bona direcció, tant per a dirigir com per saber cap on t’has de dirigir.

Font: Girona.cat

La Gent Gran de Santa Eugènia es mereix un respecte. S’ha de fer cas a la Mancomunitat

Ja fa uns dies vaig denunciar la decisió de l’antiga Caixa de Catalunya de tancar el Club Sant Jordi i deixar a la gent gran que en formava part al carrer. Vaig criticar a l’entitat per la decisió i a l’ajuntament per la passivitat.

Ahir el teixit associatiu de Santa Eugènia va reaccionar amb contundència i es va concentrar davant de l’entitat manifestant el seu rebuig i exigint la continuïtat. La Mancomunitat, l’entitat que agrupa la gran majoria de les associacions de Santa Eugènia, va donar una nova lliçó del que vol dir la participació real en els afers del barri i de la ciutat.

Font: El Punt Avui.

Com a resultat, en bona part del Pla Educació i Convivència, s’ha anat forjant a Santa Eugènia un teixit associatiu potent, que ha anat creixent en quantitat i qualitat aprofitant el Centre Cívic i les accions socials que amb aquest Pla i les partides socials del Pla de Barris vàrem anar disposant. És cert que el gruix urbanístic del Pla de Barris va anar en una altra direcció i ha deixat un pòsit d’insatisfacció i d’indignació amb l'aleshores responsable i regidor d’urbanisme.

Avui el nou govern no està aprofitant tota la potencialitat de la mancomunitat i decisions sobre la Marfà, l’antiga Salvador Allende i la lentitud en obrir el Centre de Dia per a la gent gran, està obrint un seguit de conflictes que el govern hauria de solucionar, rectificant.

El que va passar ahir és un símptoma i una advertència. En aquest tema, el del Club de Gent Gran i en d’altres que afecten al barri, s’han de cercar solucions amb la gent i no contra la gent.

Tanquen el Club de Gent Gran Sant Jordi de Santa Eugènia

Ahir em comentaven el tancament per part de l’antiga Caixa de Catalunya d’un dels esplais de gent gran més actius de la ciutat. Tancament imminent, al mes d’abril, i sense donar-li cap alternativa.

Estem vivint uns moments dolorosos en els que molts pateixen. Caldrà molts sacrificis i coratge perquè ens en sortim. Però clama al cel la fredor i manca de sentiments amb la que alguns, masses, gestors públics i privats actuen, reduint costos carregant sobre els més  dèbils.

No és veritat que l’únic camí sigui suprimir serveis com l’esmentat, senzillament és més fàcil. Per a la gent sense escrúpols escanyar als més dèbils, que tenen poca influència econòmica i política, no els hi representa cap problema i els hi permet maquillar balanços sense posar en qüestió als responsables de veritat del malbaratament de recursos públics i privats.

He passat molts bons moment amb la gent del club Sant Jordi, i sóc testimoni de la bona feina feta. Són l'única associació de gent gran de Santa Eugènia i no ens podem permetre que per la cobdícia i incapacitat dels gestors actuals es quedin al carrer.

L’ajuntament ha d’intervenir per a negociar i aconseguir que es rectifiqui la decisió i en darrer terme oferir el centre Cívic Can Ninetes i Marfà per a que continuïn desenvolupant les seves activitats. 

Colpit per l’assassinat d’una nena a Girona

Escric colpejat per la noticia d’un crim atroç, la decapitació d’una nena de dos anys pel seu pare. El fet que hagi succeït a la nostra ciutat encara ho fa més terrible per la proximitat. S’esbrinaran, o s’intentarà, els motius que han portat a aquesta tragèdia, però crec difícil que coneguem mai els viaranys, sovint terribles, en els que pot moure’s l’ànima humana.

La gent gran i la infància sovint són els bocs expiatoris de la ràbia, el sectarisme i la maldat d’aquells adults incapaços de superar  o corregir els seus problemes i aboquen en els més dèbils la violència i les seves frustracions.

La Comunitat no pot ser indiferent als maltractaments i a la violència que pot arribar a esdeveniments tant tràgics com els del carrer Oviedo a la nostra ciutat. La recent llei d’infància considera al menor subjecte de drets i no una mera extensió dels que tenen  els seus pares. Però queda molt per fer.

Segur que es parlarà més de l’assassí que de la víctima, que sortirà de nou els que parlaran de pena de mort i de cadena perpètua. Res d’això tornarà la vida a la petita. Una política d’infància amb els recursos adequats pot preservar la vida i el futur de molts dels nostres infants abocats a la pobresa i a situacions familiars desestructurades.

Parlem de les nenes i els nens i del seu futur, fem d’aquests el sentit darrer dels objectius de l’economia i de la política, no ens resignem a tenir un futur pitjor que el present.

Moció per l'obertura del Centre de Dia de Santa Eugènia

Hem aconseguit, des d'ICV-EUiA, que es rectifiqués una mala decisió. CiU i el seu principal representant en aquest tema van haver de fer allò que en castellà s'anomena "donde dije digo, digo Diego". Ara caldrà seguir aquests compromisos i que al llarg de 2012 veiem realitzada aquesta necessitat per a la gent de Santa Eugènia.

La teleassistència de la gent gran de Girona és un avenç que no pot tenir marxa enrere.

Hem vist pel diari que com a conseqüència d’una nova forma de finançament per part del l’IMSERSO el desenvolupament del programa de teleassistència municipal estaria en perill.

Un cop més trobem a faltar en aquests temes informació i sobre tot una actitud proactiva i menys conformista. Si la noticia és certa afecta a la Diputació de Girona i la de Barcelona, també a l’Ajuntament de Barcelona que tindran el mateix problema. Em sobta que no es digui quines gestions comunes s’han fet per a renegociar i resituar aquesta decisió.

Una altra cosa seria, que no s’ha dit, que aquelles persones que han entrat a la llei de dependència i són també beneficiaris de la teleassistència municipal no puguin beneficiar-se per via doble d’una prestació social i per tant no es puguin acollir a aquest programa. Aleshores la Generalitat via dependència hauria de sufragar el servei o la part proporcional que fins ara requeia en l’IMSERSO.

La bona noticia es que aqueta institució,l’ IMSERSO, pel que es diu, no donarà menys diners a l’Ajuntament. Aleshores de nou trobo a mancar cintura i capacitat de proposta a l’actual responsable municipal.

No es pot de nou, desprès de paralitzar els pisos assistits i el centre de dia de gent gran, fer recaure sobre un col•lectiu vulnerable més retallades de serveis.

Si no en saben que preguntin! Amb molt de gust per la gent gran de la ciutat estaré al seu servei.

Una Santa Eugènia viva , una festa major que ha estat un exemple de convivència.

Un exemple d’esforç per la cohesió social és la millor definició que em surt per valorar la festa major d’enguany a Sta. Eugènia. Una gran varietat d’activitats darrera de les quals hi ha un munt de veïnes i veïns que han sabut treballar en una gran varietat d’associacions i alhora mancomunar esforços per treballar plegats.

Són ja molt anys d’un programa viu que s’anomena “Educació i Convivència”, dos noms que tenen conceptes forts al darrera. Programa que ha passat els seu alts i baixos però deixa un pòsit, una brasa de la que es fonamenta la vida associativa d’un barri que ha estat poble.

Els errors en l’execució del Pla de Barris, l’excessiu dirigisme i la nefasta direcció política d’una persona avui ”no grata” en el barri, no ha pogut trencar l’esforç col·lectiu on han tingut també un paper molt positiu les treballadores i treballadors municipals del centre cívic, els serveis socials i la biblioteca.

Amb l’esperança que la Marfà, el Centre de Dia i el Centre Jove “Salvador Allende” siguin una realitat viva sempre em sentiré eugenienc, d’una realitat social viva d’una Girona que volem acollidora i socialment responsable.

Sobre el finançament dels pisos assistits de la Cort Reial

La inesperada notícia de la paralització dels pisos assistits de la Cort Reial i del Centre de Dia per Gent Gran s’ha convertit en un joc de despropòsits per a justificar aquesta innecessària i precipitada decisió. Sembla que l’Eduard Berloso, responsable dels serveis socials municipals, treu una carta del desembre passat de l’antic responsable d’urbanisme municipal i actual de patrimoni de la generalitat on donava la repercussió per la hipoteca que vivendes de Girona havia demanat per a 10 anys si aquesta requeia al 100% en els llogaters, i amb un temps tant curt d’amortització sortia exageradament alta per a uns pisos d’aquetes característiques.

Així li vaig dir a l’esmentat responsable recordant-li una vegada més que abans de demanar hipoteques s’informés dels objectius i necessitats del projecte. Amb la responsable dels serveis econòmics i la d’urbanisme, que substituí al Joan Pluma, replantejàrem el tema amb l’objectiu de reajustar la hipoteca i/o denamanar-ne una altra a 30 anys, fet que permetia assumir el projecte sense excessius costos indirectes per a l’Ajuntament.

Aquest es el camí que havia de seguir l’actual responsable dels serveis socials abans d’abandonar el projecte amb un argument que ara no tindria vigència si es fan els deures.

Ser bona persona és ser intel·ligent

Vivim temps de pors i silencis, la por d'equivocar-nos, el temor a que ens etiquetin de poc realistes. Sembla que defensar una societat, una ciutat on la pobresa no ens deixi indiferents, és de romàntics o encara pitjor: que acabem pensant que els pobres ho són perquè s’ho mereixen.

En defensar l’acció social en temps de crisi, per invertir quan menys tenim en els que menys tenen, m’he sentit etiquetat de “bonhomia”, concepte que s’afegeix al de “bonisme” en el que un concepte positiu -bo- esdevé tot el contrari i s’assimila a ximple.

Sense aquest context no entendríem que tanta gent, bona gent, se’n desentengui dels altres.

Jo els hi retorno l’adjectiu qualificatiu i el torno substantiu. Ser Bo, bona persona, és ser intel·ligent, perquè amb el que està plovent no ens en sortirem sols. No ens en sortirem amb desconfiança i deixant fer als que més recursos econòmics i menys de morals tenen. Cal que la bona gent els hi plantem cara.

No podem deixar que desmuntin el que tant ens ha costat de fer: la salut, l’escola, les polítiques socials i mediambientals. Mai ho reconeixeran, per a ells són efectes col·laterals no volguts, però com en la teoria dels vasos comunicants: t’han de treure per tal que ells puguin tenir més. En aquest cas treure a molts per a uns pocs. Sense deixar-nos temps a pensar, bombardejant-nos amb missatges conformistes i desmoralitzadors.

Us comentava fa poc el cas del centre de dia per a gent gran i els pisos assistits que ara el nou govern municipal no vol fer. Si no parem la política de deixar de fer vindran després retallades a la tele-assitència, a la “Sopa”...

En cap programa electoral, en les darreres municipals, es deia això. No ho hem de permetre.

Ni un pas enrera. Volem el Centre de dia de Sta. Eugènia i els pisos per a Gent Gran al Barri vell.

Foto Marc Martí

Avui el Diari de Girona se’n fa notícia d’unes declaracions de l’actual regidor de serveis socials Eduard Berloso a la cadena SER.

Resumint ve a dir que paralitza l’obertura del Centre de Dia per a Gent Gran de Sta. Eugènia i no començaran les obres ja pressupostades dels pisos assistits per a gent gran que s’havien de fer a l’antic conservatori de les Voltes d’en Roses. L’argument és que no hi ha demanda.

He volgut contrastar aquestes declaracions entrevistant-me aquest mati amb el regidor, la visita ha estat curta doncs no m’ha donat cap informació contrastada, cap informe solvent. Més enllà de judicis de valor sobre els costos i llistes d’espera poc informades.

Què hi ha darrera d’una pas enrera d’aquesta magnitud en uns serveis per a la gent gran de la ciutat que l’actual alcalde va considerar modèlics? Tot em fa pensar que és un posar-se la tireta abans de la ferida, que el finançament del contracte programa amb la Generalitat i els acords amb la diputació poden baixar i aleshores s’ha de vendre que no es pot mantenir determinades apostes no perquè no s’ha sabut aconseguir els diners necessaris sinó perquè no fa falta.

No es pot admetre un pas enrera en les polítiques socials de la ciutat, encara menys amb aquestes formes, amb aquesta improvisació i desconeixement. Per a mostra un botó: es diu que es crearà un centre jove en lloc del centre de dia i es traslladarà el centre obert situat a la plaça del “Barco” de Sta. Eugènia, centre on hi ha nens de 6 a 12 anys!

Desmuntar les coses que funcionen es fàcil, el difícil es mantenir-les i millorar-les.

Una diada de la gent gran plena d’emocions

Ahir dimecres vaig estar a la diada de la gent gran que vam celebrar al Teatre Municipal. Més de 300 persones de tots els casals s'han aplegat en un programa intens que ha anat des d'una xerrada sobre plantes remeieres al funcionament d’un forn que recicla vidre i el converteix en articles fantàstics gràcies a les mans i l’art de la gent gran que el fa anar. També hem homenatjat als membres de la “lleva del biberó” de la nostra guerra civil.

Gent gran activa, ha estat un dels objectius d’aquests vuit anys de responsabilitats en aquest àmbit de la gent gran i he rebut l’afecte de les persones que s’han atansat a saludar-me agraint la feina feta.

Em quedo com a record inesborrable les paraules amb que la presidenta de l’associació de gent gran de Sant Daniel m’ha definit, “en aquests anys hem trobat amb en Joan un bon home”.

La vida és un devenir que et porta a canvis constants. Miro el futur amb confiança, malgrat les incerteses, i això és possible si vas deixant amb el que fas petjades en el cor de les persones que et trobes. Moltes coses materials desapareixen amb el temps, el que perdura son els sentiments que perviuen en el cor de les persones bones. Jo he tingut aquests vuit anys el privilegi, la sort, de trobar-me’n moltes.

Nous equipaments al Barri Vell-Mercadal, Güell-Devesa i la zona sud

L’atenció a la gent gran i les dependències. El model Girona.

Una de les línies que aquests anys he considerat prioritària ha estat l’atenció a al gent gran, amb esforç i cercant finançament extern s’ha aconseguit un bon model que s’ha guanyat un merescut prestigi en l’àmbit institucional i professional. Però el que m’ha donat més satisfacció és el retorn que els propis usuaris i les seves famílies m’han fet arribar.

Els serveis d’atenció domiciliària milloren la qualitat de vida de les persones, que poden romandre a la seva llar, retardant o evitant els ingressos residencials o l’esgotament dels cuidadors. Total usuaris atesos durant el 2010: 1.622. Creixement respecte el 2009:  14,54%.  El temps d’espera més baix de Catalunya.

A Girona d’una població total de 96.899, segons la darrera actualització del padró hi ha una població major de 64 anys de 14.055. D’aquests molts gaudeixen de plena autonomia i no necessiten serveis ara bé hem arribat a una cobertura del majors de 64 anys respecte el total de població d’ 11,54%. Cal tenir en compte que la llei de serveis socials plantejava entre el 3 % i el 6% com a objectiu. Ens sentim orgullosos.

Tipus servei	Persones ateses	Prestació
Atenció personal	453	5.1689,50 hores anuals
Cura de la llar	217	9.260 hores anuals
Teleassistència	1.336	1.028 aparells
Catering	27	7.546 àpats anuals
Ajuts tècnics	49	25 aparells

En quan al desplegament de la llei d’atenció a la dependència, com ajuntament hem d’intervenir en els Plans Individuals d’Atenció a les persones reconegudes com a dependents que ofereixen atenció integrada en tot el procés de la dependència.  De les resolucions rebudes que han estat  702  el 2010 a 1 de gener del 20011 s’havien fet  658 PIAs. Amb un temps de tramitació de 70 dies (21 dies menys que el termini establert).

Aquest esforç és el resultat d’una bona organització on els professional tenen un paper clau. En un temps líquid i individualista cal reivindicar la feina ben feta dels serveis públics adreçats a la comunitat.

Els ciutadans i les ciutadanes volen exemples que els encoratgi a contribuir al benestar col·lectiu. Per a mi fer política és això i no participaré en un rumb que no vagi per aquest camí.

La Girona Social, un model del que ens sentim orgullosos.

En els balanços d’acció municipal sovint es dóna més importància a les obres fetes -és a dir: aquelles inaugurables- que a les accions que tenen a veure amb el benestar de les persones. Ha estat paral·lel aquest pensament al del “boom” de la construcció i s’han reforçat l’un a l’altre en el pensament de no pocs alcaldes o alcaldesses.

Ahir quan feia balanç de l’acció realitzada en aquets darrers any per l’àrea de polítiques socials en temes de gent gran i dependència, em venia al cap el desconeixement d’alguns dels meus companys de govern sobre aquest tema que afecta a 1622 ciutadanes i ciutadans de Girona atesos el 2010.

Darrera aquest nombre i del percentatge d’11,5% de gent major de 64 anys atesa, hi ha un gran esforç de les persones que hi han treballat, tècnics municipals, empreses contractades, associacions. Un treball en el qual els seus actors investiguen a partir de l’acció i que ha servit per reduir temps i costos per donar un servei de qualitat.

Ara que es desprestigia la gestió pública dels serveis, ara que els volen retallar parlant d’ineficiència, el model social de Girona i la seva manera de fer -compromís, responsabilitat pública, gestió mixta en funció del objectius de cada servei- esdevenen un exemple en aquest àmbit contra les tergiversacions i generalitzacions poc fonamentades.

En els propers quatre anys l’acció social serà el termòmetre que ens marcarà la bona o mala salut de la nostra ciutat. Començarem amb bon peu.

Visita a l'Associació de jubilats La Unió de Pont Major

El passat 3 de març l'Associació de jubilats La Unió de Pont Major em va comnvidar al berenar que organitzen cada any amb motiu del dijous gras.

La teleassistència a Girona, un servei universal

Aquesta setmana hem inaugurat oficialment el Centre de Teleassistència de Girona, ubicat a l’avinguda Pericot. Els responsables de l’empresa que gestiona el servei, Televida, ens van mostrar les instal·lacions que funcionen a ple rendiment des de juliol de l’any passat, dotades de la més puntera tecnologia i d’un equip de 26 professionals que donen cobertura a la gent gran de la ciutat i també d’arreu de les Comarques Gironines.

  

Els resultats dels primers mesos de funcionament del centre són excel·lents. El Director del Servei, en Xavier Rodriguez, ens explicava orgullós  que el Centre de Teleassistència de Girona és el millor de tots els que gestiona Televida, amb una organització i gestió que fa que el temps mig de resposta a una trucada sigui només de 6,46 segons. 

Com a actor implicat en el desenvolupament del projecte i testimoni directe de la bona feina en xarxa realitzada entre l’administració pública i l’empresa privada, és una gran satisfacció poder oferir un servei de qualitat de manera universal a més de 1300 persones grans de la ciutat, sense llistes d’espera.

Feliç aniversari Francesc Pararols.

Cada any d’en Francesc Pararols és un regal per a tots nosaltres. Fa pocs dies compartia amb ell la presidència del Consell de la Gent Gran de la ciutat i ens recordava amb sentit de l’humor el seu estat de salut mentre ens resumia la feina feta en la direcció d'"El Roure”, la revista de la gent gran de la ciutat.

Al llarg d’aquests anys ha tingut una vida plena, no exempta de dificultats. Les guerres, la civil i la mundial, la llarga postguerra, la transició i la seva participació en el primer govern municipal democràtic, després de tants anys. Ha sabut sempre portar el timó de la seva vida amb dignitat i elegància.

Si tot va bé, com desitgem, estarà al meu costat i jo al seu en la propera llista municipal, perquè la dignitat, la coherència i la bondat no envelleixen, tant sols ens fem grans.