El passat dilluns a les dues del migdia hi havia Ple, sí el dels
contenidors! Un partit havia canviat d’opinió i s’havia de tornar a votar. Fins
ací bé, és legítim canviar d’opinió, cal escoltar els arguments i votar en
conseqüència. Per què al acabar el Ple em sentia cansat i decebut? La manca
d’arguments per paret dels que estaven obligats a donar-los va ser substituitper l'agressivitat. L'estil de la incontinència verbal habitual en
determinats debats televisius va instal·lar-se al Ple de l’Ajuntament, fins
quan?
Després de la meva intervenció, la portaveu del PP va
centrar la seva no en explicar els seus arguments per haver canviat el vot sinó
en atacar-me fins i tot amb una agressivitat personal totalment fora de lloc.
Els que no la coneixen poden pensar que aquest es l’estil habitual que veuen en
el PP als parlaments, es veritat. El meu defecte és que em nego a etiquetar les
persones i sempre intento veure la part bona i amb la portaveu popular sempre
he volgut mantenir una bona relació personal.
Però els temps estan canviant, tot es radicalitza i davant
de les mentides i la fatxenderia la gent ja no es calla i planta cara. Fer de
polític donant suport a un govern corrupte i mentider no es pas fàcil, si tens
un mínim d’estomac. I això deu marcar caràcter i fer-lo més agre. El darrer Ple en va ser un exemple per part dels que defensen aquesta mena de polítiques.
Tinc molt clar que mantindré el que em van ensenyar de
política molt jove, la compatibilitat de la radicalitat en les teves posicions i
el respecte en les formes i per les persones. Ara bé si volen fer de l’atac i
la mentida, de la verbositat incontrolada, instrument abusiu, em trobaran i no em faran
callar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada