divendres, 30 d’octubre del 2020

Cal més respecte per la ciutadania

 



La pandèmia s’estén i un altre cop els que no entenem de mesures de lluita contra les epidèmies -que som la gran majoria- tenim la impressió de que les que es fan i desfan tenen molt de prova i no sempre rectificació per la manca de consens clar en el mon científic i de tacticisme en el mon polític. I, cal dir-ho també, una escena mediàtica,  amb contades excepcions, que ha d’omplir i vendre els seus espais amb soroll i xarrameca.



Ni ací ni arreu hi han solucions clares, ni full de ruta contrastat, solament cal veure països que en la primera onada se’n sortiren prou bé i ara acumulen més problemes que mai. Xina  és una altra cosa, per cultura ancestral i per un sistema polític que els occidentals no acceptaríem de cap manera. També amb matisos bona part dels països del llunyà orient. Ni tampoc som un arxipèlag ben administrat com Nova Zelanda, solament cal comparar-la amb la seva veïna Austràlia.

Al meu parer, la desafecció democràtica pot esdevenir, més enllà de la desgràcia dels que pateixen els efectes més durs de la pandèmia, tant sanitaris com econòmics, la darrera conseqüència negativa, fruit del pessimisme que genera aquest maleït virus. Pot ser no tenim els governants més preparats per liderar la lluita contra la pandèmia…pot ser. La por a ser impopulars marca una manera de fer política dels nostres temps i en temps d’incerteses -malgrat els experts , no sempre d’acord- fan de les seves decisions quelcom sempre provisional i mal explicat.

El ciutadà compleix en general el que li diuen, però els que no compleixen tenen l’excusa perfecte per a qüestionar el que la majoria intenta -sovint rondinant- portar a terme. Per això es fa més necessari que mai deixar les picabaralles públiques, ací i a Madrid. No solament per la vergonya que fan, sinó especialment per que son una manca de respecte greu a la ciutadania.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada