dijous, 25 d’abril de 2013

En record del 25 d’abril: és el poble el que mana!

El 25 d’abril de 1974 ens arriba la noticia que joves oficials portuguesos s’havien aixecat contra la dictadura, que el poble havia sortit al carrer a celebrar-ho. Els clavells als fusells foren la imatge colpidora que ens va emocionar, la metàfora d’un món millor que representava un exèrcit al servei del poble i no com a casa nostra, botxí i carceller. El de la “victòria” sobre el poble.

Érem uns joves estudiants de 20 anys, recordo la celebració a Can Panella el bar on ens trobàvem a la cantonada de la Casa de Cultura, seu del col·legi Universitari, amb l’Eudald Carbonell, l’Eduard Canal i molts d’altres. Després férem una assemblea al hall de la facultat i llegirem un manifest de solidaritat amb el poble portuguès i acabarem desafinant més que cantant “Gràndola vila morena”.

La nostra Unió Militar Democràtica no va poder emular als portuguesos, la majoria foren detinguts i jutjats, encara era el Ejército Nacional, ple d’ex-combatents de la Cruzada, però el poble havia parlat i la constitució portuguesa n’és un reflex. Clara separació de poders, afavorida per la neteja, que ací no es va fer mai, de col·laboradors de la dictadura. Com a mostra un botó, la decisió dels tribunals portuguesos contra les mesures d’austeritat.

En uns moments on la democràcia es vol supeditar als mercats, com abans es supeditava als dictadors, el record del 25 d’abril ens commou i ens mou a afermar un cop més que és “el poble el qui més ordena” i que d’ell emana la sobirania i els drets. Els exercirem, peti qui peti!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada