dimarts, 30 d’abril de 2013

Un 1er de maig combatiu, tots i totes al carrer!


Celebrarem un cop més la Jornada universal de reivindicació i protesta del moviment obrer, instaurada en el Congrés de constitució de la Segona Internacional (París, juliol de 1889). La resolució aprovada per unanimitat deia:

"S’organitzarà una gran manifestació internacional amb data fixa de manera que, en tots els països i ciutats a la vegada, el mateix dia convingut, els treballadors intimidin els poders públics a reduir legalment a vuit hores la jornada de treball i a aplicar les altres resolucions del Congrés Internacional de París .Vist que una manifestació semblant ja ha estat decidida per l’American Federation of Labor per al 1er. de maig de 1890, en el congrés de desembre de 1888 a Sant Louis, s’adopta aquesta data per a la manifestació internacional"

La data també volia recordar els fets sagnants a les jornades de protesta del obrers de Xicago, dels primers dies de maig de l’any 1886, i que acabaren amb l’execució (l’11 de novembre de 1887) dels dirigents anarquistes Albert Parsons, George Engel, August Spies i Adolh Fischer, acusats de llençar una bomba contra la policia que va causar 8 morts. Anys més tard es conegué la identitat de l’autor de l’atemptat, es tractava d’un anarquista alemany, sense connexió amb els dirigents condemnats a mort. L’any 1893 després d’una llarga revisió del procés de Xicago, s’hi van descobrir diverses irregularitats. Els que eren a la presó van ser alliberats i els quatre executats rehabilitats públicament. Han passat a la història del moviment obrer com "Els màrtirs de Xicago".

A Catalunya la jornada de reivindicació del Primer de maig se celebrà per primera vegada l'any 1890, amb manifestacions i mítings a Barcelona i en altres ciutats del Principat. La manifestació i el míting de Barcelona fou encapçalat per Antonio García Quejido, aleshores president de la UGT, que va ser qui va lliurar el manifest dels treballadors al governador civil de Barcelona.

El Primer de maig s’anà consolidant, amb vagues, mítings, manifestacions i també amb festes lúdiques durant tot el segle XX. Tot i que la dictadura de Primo de Ribera prohibí qualsevol manifestació, es continuaren celebrant mítings reivindicatius. Es reprengueren a la II República i la llarga nit del franquisme ho reconvertí en la “fiesta del Trabajo” on el règim aprofitava per fer actes d’exaltació al Caudillo. Acabada la dictadura es recuperà la jornada fent aflorar la lluita, les reivindicacions que no s’havien perdut en la clandestinitat i avui per avui pren més sentit que mai davant de la terrible crisi que s’acarnissa amb tants i tantes treballadores.

Sortirem aquest 1 de maig perquè s'ho estan carregant tot, perquè les polítiques impulsades pels governs de la Generalitat, l'Estat i de la Unió Europea (EU) no tenen límit i estan destruint els llocs de treball, els convenis col·lectius, els serveis públics, la protecció social, els mitjans de comunicació i la democràcia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada