El proper
dimecres defensaré a la comissió d’educació del Congrés una Proposició No de
Llei pel traspàs de les beques universitàries a la Generalitat de Catalunya. És
una vella reivindicació que es troba inclosa en el retallat estatut del 2006.
Per què no s’ha fet fins ara? Doncs, a la darrera legislatura la majoria absoluta
del PP no ho va permetre i abans, amb l’escàs entusiasme del PSOE pel tema, tampoc
va reeixir. Veurem com es posiciona aquest darrer ara, espero que més bé que en
el tema de la paralització del Pla Hidrològic.
Per pocs dies
que ens restin, paga la pena treballar de valent, doncs per escàs que sia el
període que ens resta d’aquesta legislatura, feina avançada tindrem per la següent
i autoritat et guanyes davant dels teus electors que han votat un programa i
unes persones per a que penquin fins al darrer moment.
No es menys
cert, però, que trobem escàs entusiasme en el partits majoritaris, els que
sempre han tallat el bacallà, molts dels seus membres a hores d’ara estan més
preocupats en el seu lloc a les futures llistes que en la feina pendent. Això
es nota especialment en la composició de les meses que presideixen les
comissions, on aquests no son majoria es treballa més, en les que hi son, tot
son entrebancs i problemes.
La comissió
d’educació es un exemple, presidida per una jove promesa del PP, tot just
dimecres farem el primer ple on debatrem les proposicions no de llei, mentre
altres comissions ja en porten tres de sessions. Com arreu el factor humà i la
correlació de forces es determinant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada