De Beques universitàries i nazis!

El passat dimecres, vaig patir tot el pes dels partits de l’immobilisme, d’aquells que fan impossible l’acord Catalunya-Espanya, si no es sota les seves condicions de subordinació. La Proposta No de Llei, que vaig presentar a la Comissió d'educació, de traspassar les beques i ajudes als estudis universitaris a la Generalitat de Catalunya, aplicant el que diu l’estatut del 2006, fou rebutjada per 31 vots en contra (PP-PSOE-Ciudadanos) i 12 vots a favor (ERC-Podemos i confluències- DiLl-PNB-Grup mixt). Un retrat del que avui, i molt em temo demà, exemplifica la pervivència d’un model únic d’Espanya que ens porta indefugiblement a la independència, a la República catalana, si volem construir un futur emancipat de tuteles que ens subordinen i minimitzen.

Les intervencions del no foren variades, entre cíniques i agressives. El premi al cinisme recaigué en el PSOE, ens volia transaccionar una esmena de bones voluntats, si governaven ells ens mirarien bé, podríem executar les beques, però la organització, convocatòria i seguiment se’ls quedava l’estat. Més del mateix, la mateixa medicina que ha comportat immobilisme o arbitrarietat.

Ciudadanos, ja va confessar que es troba a les nostres antípodes i que creu en un model centralitzat, amb el nom de la igualtat dels individus, rebutjat la igualtat entre nacions. Aquest nacionalisme que no es confessa tal, perquè té un estat al darrera. Nosaltres, el hi vaig dir que també deixaríem de ser independentistes quan tinguem un estat propi.

El premi a la mala educació, des de la comissió d’educació estant, se’l va emportar el portaveu del PP, un diputat per Valencia! Que entre altres floretes em va etzibar el qualificatiu de nacional-socialista. Li vaig respondre que quan estudiava batxillerat, a l’assignatura de “Formación del Espiritu Nacional” ,a començaments dels setanta, vaig tenir un professors antic combatent de la “división azul”, que en contraposició del que deia em va vacunar definitivament del feixisme. Li vaig recordar que al seu país fou el feixisme qui va matar a Guillem Agulló. I que m’he educat en el respecte a l’adversari cosa que a ell li mancava.

Bé, coses del Congrés. La lluita continua!