dimarts, 18 d’octubre de 2016

175 anys de l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona.



Avui a les 6 de la tarda al Teatre Municipal hi haurà una solemne celebració  dels 175 anys de l’Institut Jaume Vicens Vives, la direcció m’ha demanat de fer una lliçó magistral del seu recorregut en segle XIX. És un honor que es deu a que fou aquest primer institut anomenat "provincial", un dels fonaments de la tesi doctoral sobre l’ensenyament secundari al segle XIX que vaig realitzar. L’any 1999 em vaig doctorar amb un excel·lent “cum laude”, gracies a aquesta tesi.


Investigar la nostra història encara més la del nostre institut es com fer un viatge en el temps, en el que trobem vincles encara presents en la nostra vida quotidiana i d’altres esborrats del nostre present. Un present, l’institut, del que formem part com alumnes o exalumnes, com a professors o antics professors. Fins i tot trobarem més d’un exalumne i ex professor. El vell institut de la força i el ja no pas nou de Vistalegre ens empenyen a conèixer-los més bé i a celebrar com si fos un vell familiar el seus aniversaris. 175, els que ara celebrem, és una edat fora de l’abast del humans però no de les institucions.

Si l’establiment provisional de l’” Instituto provincial gerundense”, com s’anomenava, el 1841 i ja definitivament el 1845, manifestà totes les contradiccions ideològiques del procés de formació de la burgesia gironina com a classe dirigent. El del segle XX fou el de la democratització de l’educació i l’entrada de les classes populars a l’educació secundària, amb avenços esclatants en la segona república, amb retrocessos terribles en la llarga dictadura i amb l’empenta democràtica definitiva el darrer quart de segle, del que avui l’actual educació del XXI és hereva.

He tingut la sort i la força de voluntat de capbussar en la seva història més llunyana i situar-la en el context de la política educativa en la que la seva evolució es trobava immers, prou rica com per a fonamentar una tesi doctoral i prou amena com per a publicar-ne un llibre.

Les conclusions que en vaig treure son encara vigents. Al llarg del segle XIX L’institut de Girona representarà sovint el paper d’una caixa de ressonància dels canvis i a vegades també l’exemple del replegament conservador. La política i l’educació formen un conjunt dialèctic, a voltes contradictori, que amb l’ajuda de l’anàlisi i investigació històrica contribuïm un xic a comprendre. A la llum del passat entendrem, al meu parer, millor les contradiccions de la política i l’educació que encara avui es donen al primer terç del segle XXI.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada