diumenge, 30 d’octubre de 2016

Núria Terés. Ciutadana il·lustre, persona estimada.


Des del moment que he rebut l’esperat i fatídic missatge de l’Albert, el que deia que la Nuri ens havia deixat a la matinada d’avui, no me’n he pogut d’estar de plorar. I reflexionant , ho he de confessar, no tant per ella –aquets dies m’he pogut acomiadar, hem pogut parlar – sinó per tots nosaltres, els que restem sense la seva presència. La vaig conèixer com a companya de l’Albert, al que conec des de petit. Del 2007 al 2015 fórem inseparables. Quatre anys amb l’Enric Pardo, al govern de l’Anna Pagans i quatre –ella i jo- a l’oposició del govern del ara president Puigdemont.


Rics en experiències, he pogut gaudir d’una persona amb una enorme capacitat de treball i especial sentit de l’humor. Quants cops la complicitat que dona l’amistat, ens permetia superar les dificultats de la política activa plena de paranys i malifetes. Quants mals de cap, quantes atzagaiades, per lluitar pel bé comú i contra els prejudicis que es multipliquen, quan més coses vols fer. De tota manera, parlant darrerament amb ella, n’estava orgullosa del temps dedicat i dels resultats obtinguts. Però jo pensava, quan de més podria haver fet sense tants i tants entrebancs!

Sempre em deia que el seu secret, per aconseguir la seva enorme capacitat de treball, era la seva família. A més del seu pal de paller, l’Albert, els seus tres fills; Bernat, Lluc i Mareg i la seva filla na Maria. Quant d’orgullosa n’estava de tots ells i quin exemple tant fantàstic han donat al llarg de la seva malaltia! Aquests valors compartits son la força que els ajudarà a mantenir la seva presència en la seva absència.

Mare, professora, activista, política...parts d’un tot d’aquesta Nuri polièdrica, i per a mi la vesant, que serà inesborrable, d’amiga. La seva estimada Girona, però Santa Eugènia més! Perd un dels seus actius cívics més importants. Santa Eugènia, ciutat dins la ciutat, gent treballadora, d’orígens diferents, sempre l’hi van retornar gairebé tant de carinyo com ella els hi donava. Ratlles de comiat, que solament reflecteixen una petita part d’una persona extraordinària. Inesborrable record per a totes i tots, els que hem tingut la sort de conèixer-la.

2 comentaris: