dijous, 9 de març de 2017

Jornada parlamentària



En la mesura que la legislatura va avançant més son les responsabilitats que vas assumint, fer de portaveu de 5 comissions i de dos subcomissions es una part poc visible de la feina com a diputat. Te l’interès de fer que s’aprovin iniciatives pròpies i ajudar a que s’aprovin o no de les presentades per altri. Temps de presència i de preparació de l’argumentari. Temps a les comissió per a escoltar les compareixences d’associacions o personalitats que t’informen i et formen en aspectes imprescindibles per a poder decidir amb fonament.


Els grups petits ens hem de multiplicar i alhora podem caure en errors que ens permet ser més savis al rectificar, però que els vius amb duresa. Aquest apartat es apassionant però el més difícil doncs no podem ser indiferents ni al patiments que depèn de solucions avui per avui estatals ni acceptar un marc competencial que allunyi les decisions de Catalunya. I en això estem. Sabent que a voltes poden sortir a la llum els nostres errors més que els nostres encerts. Però ningú em va dir que era fàcil. Òbviament si treballes!

L’altre besant es el rebre col·lectius que s’adrecen per a manifestar una opinió o una proposta , com també posar-te en coneixement de la feina que fa. Més enllà de les que tens en el territori i que coordinadament fem diputats i senadors, les que ara em porten mes temps son les federacions o associacions estatals que tenen un àmbit d’actuació on el seu punt de referència legislatiu es el Congrés.

Sempre de forma transversal amb la nostra manera d’escoltar, de tractar i empatitzar amb els que s’adrecen a tu hi ha l’explicació sobre la situació  que vivim a Catalunya que sempre en un moment o altre surt a la conversa. Aquesta vesant pedagògica penso que es molt important per entendre gent que no viu el que vivim i que ens entenguin. I al bell mig els Plens, quan les intervencions  esdevenen ja habituals, però d’això en parlarem un altre dia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada