dijous, 30 de març de 2017

Educació i acció parlamentària.


Dies intensos al Congrés parlant d’educació, tot i que la multiplicitat de tasques en un grup petit t’obliga a fer altres papers de l’auca. A voltes tens dos i tres reunions a la mateixa hora. Has de fer tot el que pots i més. Però mai m’ha preocupat la intensitat en el treball, el límit el posa fer-ho bé. Esmerçar tots els esforços per aconseguir aprovar una proposició no de llei que afecta a la seguretat vial del baix Ebre i el Montsià, la 340, no es incompatible amb cantar-li al ex-ministre i a l’actual ministre d’educació les quaranta.


Intervenir en trobar mesures  per pal·liar el patiment que la política del PP ha produït entre els dependents i criticar alhora la tebior i subordinació del PSOE en polítiques socials és treball parlamentari. Tot forma part del que fem ací amb la brúixola en direcció cap a la sobirania i l’estat propi. Si estem en aquets espai és per a aconseguir fins a l´últim segon el millor per a la nostra gent i ser alhora una veu clara i potent de la independència com a camí i de la república com a solució.

Paraula, acció i gestos, també. El que hem fet aquest matí al absentar-nos del Ple com a protesta perquè la presidència no ha donat la paraula al portaveu del PDCat. Les explicacions del perquè al bell mig d’una sessió parlamentaria s’ha expulsat a un diputat no ha tingut resposta en el lloc que pertoca, que és la seu parlamentaria. Penseu que tot i que tenim Ple tres dies es considera un de sol.

Soc conscient de la responsabilitat que he adquirit amb els electors que han fet possible la meva presència al Congrés, la meva feina amb encerts i errors són l'únic que m’avala, espero que al final d’aquets període la nostra satisfacció sigui mútua. No defallirem!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada