diumenge, 25 de març de 2018

23-M. Perseverança i unitat.



23-M, una altre data a tenir present en la nostra lluita per la llibertat, per a poder decidir el nostre futur, per a construir una república. La posada en presó del candidat a president de la Generalitat al bell mig de les sessions d’investidura, la detenció també d’altres ex-consellers, de l’anterior presidenta del Parlament i l’exili forçat de la secretaria general d’ERC en una nova onada repressiva de l’Estat que el separa del sistema democràtic que hauria de garantir.


Una salvatjada que és també un gran error i recorda al que encertadament fa pocs dies recordava en un article de premsa l’historiador Borja de Riquer del “govern nacional” encapçalat per Maura el 1918, ara fa 100 anys! És continuar la cursa repressiva iniciada el 20 de setembre de 2017, però corregida i augmentada. Del escrits poc jurídics, que tenen més de pamflet que de fonament probatori, del senyor Llarena, es dedueix que el que volen es acabar amb l’independentisme en el seu àmbit institucional.

Tenir nou govern es imprescindible. Que si per si mateix no és suficient, òbviament, per a arribar on volem, la república, és del tot necessari per a reduir l’abast d’actuació impune de l’estat a Catalunya. És recuperar la Generalitat, que no és només una autonomia. Representa un fil històric i un seguit d’instruments de govern imprescindibles per acumular forces. L’1 d’octubre no s’hauria pogut fer sense govern, les noves finestres d’oportunitat que es puguin obrir en el futur també el necessiten.

Noves incerteses tindrem a l’exterior, detencions i decisions judicials d’extradir o no als nostres exiliats, ens caldrà enfortir la unitat independentista i vertebrar al seu voltant un ampli front democràtic contra la repressió i per la recuperació de la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats. Perseverança i fortalesa, unitat en el govern i en l’acció antirrepresiva. Menys tacticisme i millor estratègia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada