dimecres, 28 de març de 2018

Que la desconfiança no ens faci traïdors.



Em preocupen les veus que per reforçar la lluita al carrer, menyspreen les institucions, es a dir, afirmen que tant si val que la Generalitat estigui en mans del 155, perquè de fet es de “fireta” i la seva gestió ens impediria un combat més clar i dur contra l’Estat. No se’n adonen que a l’Estat, el que li ha fet por de veritat és la gestió independentista de la Generalitat, com a instrument clau per a la independència, per això tots els presos i preses n’han format part del govern o de la mesa del Parlament. Sense les institucions el problema català seria un tema “d’ordre públic, no com ara que és un “problema d’estat” a Catalunya, a Espanya i al mon.


Clar que la lluita al carrer és important, més encara si és massiva i cívica. Ha estat, és i serà un instrument clau, imprescindible. Però si ens tallem l’altre ma, la del govern, ens afeblim. Sempre hi ha hagut gent que ha abominat de l’estat, qualsevol estat, de qualsevol organització representativa que no emani de la democràcia directe, perquè creu en altres formes d’organització, però sempre ha estat minoritària en una societat com la nostra, molt i molt plural, del segle XXI.

El moviment independentista, és ampli i majoritari perquè és divers, però també perquè la seva majoria creu en la democràcia representativa, perquè ha fet costat a les institucions pròpies. Aquesta dimensió no significa que no sia complementària amb la democràcia directe, però no la substitueix. Avui bona part dels electes són a la presó per complir el mandat popular. S’han enfrontat als aparells de l’estat, a les seves amenaces, amb la cara alta i des dels seus llocs de responsabilitat. Han complert.

Però encara una certa antipolítica es destil·la a cada entrebanc. De nou la vella cantarella dels “polítics” – dit el mot de forma pejorativa- com a sospitosos i incapaços, s’instal·la en molta gent de bona fe – i en no pocs de mala fe, sovint curiosament polítics frustrats- sense veure que cada un fa la seva feina com millor sap i que hem de recuperar la confiança mútua, que és la nostra principal força.

Bé, com soc optimista de mena, penso, que de nou ens en sortirem, recuperarem la unitat i els que desconfien tornaran a confiar, perquè el nostre enemic es tant poderós, que no ens podem permetre més errades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada