Temps plujós,
inestable, a Madrid, amb la duresa de les ciutats continentals, allunyades del
mar. Clima polític crispat, la metàstasi de la corrupció amb el darrer episodi
que esquitxa al mon universitari i a la comunitat de Madrid afecta en primer
lloc al PP, però genera una reacció, en aquells que es veuen com a substituts, barreja de precaució per a no fer moviments
que els perjudiquin i triomfalisme contingut, Ciudadanos en estat pur.
L’optimisme
en el que bona part de l’independentisme viu a Catalunya per la decisió dels
jutges alemanys, a Madrid es tot el contrari, em sento com si entrés en un
furat negre. La ràbia desfermada que tot ho engoleix. L’honor ferit, la
repressió com a pensament únic i la competència de PP i Ciudadanos de veure qui
és més dur i exigent amb Catalunya. En el brogit de la confrontació, no diferencien
als independentistes del que no ho son. Avís per a navegants!
I l’opinió
pública? Difícil saber-ho, les percepcions que tinc a peu de carrer son
contradictòries, van de l’insult a l’abraçada. Si ens menteixen en els Màsters ,
ens diuen la veritat sobre Catalunya? Em deia un taxista...no tots escolten la
COPE. Però es cert que la tasca adoctrinadora, de veritat, dels mitjans de
comunicació estatals fan molt de mal. És una pluja fina i a voltes torrencial,
que fa molts anys que dura.
Una
constatació i una promesa. La primera, els molesta molt la nostra presència, no
solament perquè si no hi fóssim tindrien els pressupostos aprovats i una
majoria dretana confortable sinó perquè ha d’escoltar el que no volen. La
segona, romandrem el temps que els nostres governants a casa i a l’exili considerin
oportú, ni un dia més. I ens mantindrem ferms sense vinclar-nos a amenaces i càstigs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada