No ens cal el seu permís!

Avui hem començat la Campanya - bé, l’oficial- resten quinze dies, el de reflexió –quina tonteria- i el de la votació. Polarització a Madrid, vents de Madrid a Catalunya sota promeses conegudes –un cop més...fins quan?- que creuen que ens donaran permís. Bé, qui vulgui veus independentistes a Madrid, que no demanin més permís, ja sabeu el que cal fer i aquells que encara dubten els hi ho recordarem amb la vostra ajuda.

Qui cregui que el “sorpasso” és la solució, quan és més aviat el recanvi del PSOE, s’empotarà un fort desengany quan les forces del sistema desactivin el perill. La Constitució està dissenyada per aguantar situacions com aquesta, el Congrés i el Senat és com un sistema de trinxeres on les anomenades forces del canvi perderen tota força, aïllades pels interessos i els interessats en que res important canviï. La Constitució de 1878 va desaparèixer per un acte revolucionari el 1931, després d’anys i panys d’intents de reformes fracassades.

Avui, mal que els hi pesi a alguns que es creuen més revolucionaris que ningú, l’epicentre del moviment que pot deixar obsoleta la Constitució de 1978 es troba a Catalunya. Per això, ara més que mai cap independentista es pot quedar a casa, ni cap d'ells votar opcions que encara juguen al vell joc de demanar permís.

No serà fàcil sortir del bombardeig de la polarització, de l’embafament de les televisions espanyoles, abassegadorament majoritàries a Catalunya. Però ho podem fer, si ens desvetllem, som prou per a fer arribar un missatge fort i clar: a Catalunya la decisió del nostre futur rau en els catalans i no ens cal permís.  

Sense permís!

Hi ha qui perd els nervis i també qui ens els vol fer perdre. Soc dels que sempre ha pensat que aconseguir els objectius del procés endegat a Catalunya no és gens fàcil, però en la mesura en que ens acostem a un camí sense retorn les dificultats augmenten exponencialment, perquè qui te més a perdre i menys a guanyar, creu que se li en va de les mans. Com a mitjà de pressió per aconseguir avantatges econòmiques dins del poder espanyol ja els hi anava bé una mica de fressa, a més com l'estat  no vol ni volia donar res de res alguna cosa calia fer. Ara, però, com hem anat massa lluny, tot si val per frenar-ho.

És si més no curiós que els mateixos que van fer de capça de ressonància de les contradiccions del tripartit i promovien mentides i exageracions per a desprestigiar-lo, ara usen uns procediments, que tant bon resultat els hi donaren, contra el primer govern independentista de Catalunya i la fràgil aliança parlamentaria que li dona suport.

Em dol que la gent de Catalunya si es Pot no se’n adoni, obcecats encara per l’odi a Mas, que l’enemic el tenen al seu voltant, en els bancs de l’oposició i en el poder mediàtic que juga a quan pitjor millor. Espero que després del 26J i expulsats de qualsevol possible govern espanyol per la Santa Aliança, estiguem a temps d’enfortir l’únic procés de ruptura democràtica existent a l’estat espanyol.

Necessitem  a Junts pel Sí i a la Cup, però també a la gent d’En Comú, sent conscients que cap govern espanyol dels que avui son possibles, ni cap majoria parlamentària al Congrés i al Senat, ens donarà permís per a res més que maquillar el que ja tenim, que ens es totalment insuficient. Ens cal un pressupost per tirar endavant les lleis per a la desconnexió i d’ací 14 mesos eleccions constituents! Sense permís, ni de Madrid ni de l’oligarquia catalana que li dona suport!