Sense permís!

Hi ha qui perd els nervis i també qui ens els vol fer perdre. Soc dels que sempre ha pensat que aconseguir els objectius del procés endegat a Catalunya no és gens fàcil, però en la mesura en que ens acostem a un camí sense retorn les dificultats augmenten exponencialment, perquè qui te més a perdre i menys a guanyar, creu que se li en va de les mans. Com a mitjà de pressió per aconseguir avantatges econòmiques dins del poder espanyol ja els hi anava bé una mica de fressa, a més com l'estat  no vol ni volia donar res de res alguna cosa calia fer. Ara, però, com hem anat massa lluny, tot si val per frenar-ho.

És si més no curiós que els mateixos que van fer de capça de ressonància de les contradiccions del tripartit i promovien mentides i exageracions per a desprestigiar-lo, ara usen uns procediments, que tant bon resultat els hi donaren, contra el primer govern independentista de Catalunya i la fràgil aliança parlamentaria que li dona suport.

Em dol que la gent de Catalunya si es Pot no se’n adoni, obcecats encara per l’odi a Mas, que l’enemic el tenen al seu voltant, en els bancs de l’oposició i en el poder mediàtic que juga a quan pitjor millor. Espero que després del 26J i expulsats de qualsevol possible govern espanyol per la Santa Aliança, estiguem a temps d’enfortir l’únic procés de ruptura democràtica existent a l’estat espanyol.

Necessitem  a Junts pel Sí i a la Cup, però també a la gent d’En Comú, sent conscients que cap govern espanyol dels que avui son possibles, ni cap majoria parlamentària al Congrés i al Senat, ens donarà permís per a res més que maquillar el que ja tenim, que ens es totalment insuficient. Ens cal un pressupost per tirar endavant les lleis per a la desconnexió i d’ací 14 mesos eleccions constituents! Sense permís, ni de Madrid ni de l’oligarquia catalana que li dona suport!