El compte enrere de la campanya electoral que ens portarà al 22 de maig ha començat. És cert que l'oficial té 15 dies i un de reflexió, però la realitat és més tossuda i, una vegada escollits els candidats, fan –fem– presentacions, reunions, conferències per donar a conèixer el que pensem i, els menys coneguts, per donar-se a conèixer.
En aquests últims anys s'han obert camí –al meu parer exageradament– els especialistes en campanyes. Els que, més enllà d'assessorar i suggerir, esdevenen una garantia, sovint més per a les direccions de partit que per als candidats, que les coses es facin amb el màrqueting adequat perquè quedin bé. El perill és que totes les campanyes s'assemblin i que els candidats no acabin distingint si es presenten per a alcalde o per a president de la Generalitat.
A voltes sembla més important el continent que el contingut. En el cas de Girona correm el perill de no parlar dels problemes reals de la gent, del moment difícil en què estem, del que farem amb uns recursos escassos ara i l'endemà de les eleccions. Veig de moment amb preocupació la posada en escena en forma de conferència adreçada als amics i saludats d'alguns dels candidats amb els quals rivalitzaré electoralment. No pel format, que són ben lliures per fer el que creguin convenient, sinó pel contingut, lleuger en el diagnòstic dels problemes, inconcret en les propostes i ampli i variat sobre el que hem de fer d'aquí a 10 o 15 anys en el futur.
Correm el perill, un xic com ha passat en les últimes eleccions al Parlament, que allò que es diu en campanya tingui poc a veure amb les declaracions que es fan al cap de poc d'arribar al govern.
Entenc que no és fàcil explicar que estem en una difícil cruïlla, que governar una ciutat com la nostra ara té poc a veure amb fer-ho fa vint anys. Podem caure en la temptació de parlar per agradar, per no fer por a l'electorat que fa un temps et va votar o a aquell que vols aconseguir. Seria al meu parer un error minimitzar els problemes i pensar que parlar-ne és pessimisme i que ara cal parlar de grans projectes –tot i que per d'aquí a deu anys– per il·lusionar els ciutadans.
Penso que no cal tractar els ciutadans d'il·lusos. No volen il·lusions, el que volen és sinceritat. Una anàlisi correcta dels problemes ens permet començar el camí per solucionar-los. Ens hem d'adreçar als nostres conciutadans com a adults i els hem de dir que el proper mandat serà difícil. A partir d'ací, que optaran en funció de les propostes que els fem i que haurem de complir com si es tractés d'un contracte.
Partim d'un pressupost al voltant dels 100 milions, que difícilment creixerà substancialment els propers quatre anys. Caldrà, doncs, treure-li tot el partit possible, aprimant aquelles partides que han anat acumulant des dels anys 90 un pes que no es correspon amb les nostres possibilitats. Haurem de deixar de fer coses, almenys impulsades per nosaltres, i caldrà cercar més i millors compromisos amb empreses i administracions.
A diferència d'altres ajuntaments i administracions, tenim un deute raonable i no tenim dificultats creditícies. Ens podem permetre un major però molt controlat endeutament per fer les inversions imprescindibles.
Ara bé, caldrà aclarir el rumb; és a dir, les prioritats, perquè tot no ho podrem fer. Jo explícitament defenso les prioritats socials i mediambientals. Les primeres, perquè sempre, i més en període de crisi, són imprescindibles perquè les desigualtats no dissolguin la comunitat en grups enfrontats. Les segones, perquè estalvien, generen riquesa i qualitat de vida.
I el que hem de fer, ho hem de fer amb la ciutadania. Això vol dir participació, diàleg i també prendre decisions que no agradaran possiblement tothom, però que mai seran fruit de l'arbitrarietat.
De tot això, n'hem de parlar, i aquest és el model de campanya que em comprometo a fer.
Joan Olòriz
Regidor d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Girona i cap de llista a les eleccions municipals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada