dimecres, 14 de desembre del 2016

Dies Irae


Aquests dies a Madrid estem vivint el mètode Zoilo de diàleg per a dummies, sí, aquell que diu: ”debemos nosotros imponer el diálogo y no ceder a esa especie de chantaje”. Inflats per aquesta nova pròrroga del govern, gràcies a la gentilesa de l’abstenció socialista, res els hi sembla impossible, després d’aquesta fita. De nou el seu errors es menysprear-nos, de fet no entenen que de Madrid a Catalunya el camí a seguir es més difícil que posar un pis a Barcelona a la Soraya.


La darrera aventura del portaveu del PDECAT Francesc Homs no ha estat encertada, proposar una comissió per a estudiar el referèndum, l’únic pel que ha servit és per a demostrar, un cop més, hi van...que el trio constitucional te una majoria al Congrés abassegadora i no està per feina . Ja els hi havíem dit, per activa i per passiva, que l’únic marc possible de negociació es la bilateral: de govern de la Generalitat a govern de l’Estat. Bé és el que serà, si hi ha mai negociació. Que hi farem!

Això no treu que ens movem, parlem i tenim alguna victòria, com en el tema autopistes, ens guanyem prestigi pencant, però el fet de dir i fer el que pensem els desconcerta. No ocupem el paper subordinat pel que sempre ens tenen reservat un plat a taula. Ara bé, tot defensant el govern de Catalunya, aquest ha d’assegurar que els terminis per aconseguir el referèndum es duguin a terme sense cap mena de vacil·lació.

Com anècdota final, vaig anar al meu primer sopar de la premsa, al “Palace” –el primer i suposo que darrer cop que hi entro- el més interesant , el premi a la millor pregunta per a Joan Tardà, premi merescut. Es a dir qualsevol premi que tingui que veure amb la seva trajectòria parlamentaria és més que merescut! Barra lliure al final de sopar a la que vaig driblar - ja no tinc edat- i al dia següent intervenció sobre una moció per a pal·liar el perill de l’alcohol entre el joves! Contradiccions de la societat que vivim...Os prometo que os passaré el vídeo de la intervenció políticament més incorrecte que he fet fins ara a l’hemicicle!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada