En una setmana
atrafegada he tingut l’experiència de comprovar en primera persona els límits
del diàleg. La ministre de sanitat i el d’educació han deixat clar que diàleg
es donar-los la raó. Passar del monòleg al diàleg es quelcom pel que no n’estan d'entrenats i tornen
a caure en els tòpics que tant bé els hi anaven en els temps de la majoria
absoluta. El perill és la debilitat del PSOE i la voluntat d’agradar i tocar
poder de Ciudadanos, que els porta a compaginar la gesticulació pública amb l’acord
d’amagat. El temps corre i a nosaltres ens cal fermesa i serenitat!
També l'escepticisme
i l'audàcia és la millor combinació, obligar-los a escoltar el que no volen i desconstruir
allò tant habitual de “no hi ha una altre alternativa”, barreja de prepotència i
ignorància. No volen saber allò que els molesta, els molesta tot allò que els qüestiona
i es senten qüestionats per tot el que ignoren, que es molt. Temps d’incerteses
en el que es cola el vell autoritarisme, ara embolcallat amb la Constitució del
78.
Aprofitem
però les escletxes i ampliem el nostre cercle de coneixements, trencar els estereotips
que l’agitació i propaganda de l’estat intenta situar-nos a sobre. Ens volen
amb la imatge d’intransigents i insolidaris i els hi retornem posant-los davant
del mirall. Cerquem les complicitats necessària afermant també la fermesa de
les nostres conviccions.
Que continuïn
amb el seu diàleg intransigent, amb la seva prepotència habitual que nosaltres
continuarem fent el camí i hauran d’escoltar-nos un cop i un altre. No
desaprofitem ni avui ni demà tots els ressorts que ens dona aquets indret.
Tampoc oblidarem perquè estem ací. Llibertat i República!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada