En aquesta etapa de Madrid em vaig fer un propòsit, entre d’altres, aprendre tot el que pogués.
Hi ha aspectes que resten fora del teu abast i que solament determinades circumstàncies
et permeten conèixer. Una d’aquestes realitats poc conegudes, que m’ha ocupat tres matins intensos ha
estat un curs que ens ha donat el CESEDEN a diputats i senadors de la comissió
de Defensa. Ponències i col·loquis amb alts comandaments militars i una visita
al centre de control de la defensa i al de les unitats especials, a Retamares,
prop de Madrid. Diuen que el coneixement no ocupa lloc...
He de confessar
que ha estat interesant, el meu darrer contacte amb l’exercit fou a la mili que
vaig fer a la “división acorazada Brunete”, i no es pas el millor record de la
meva vida. Han passat anys i la professionalització de l’exèrcit s’ha fet notar
i l’OTAN, de la que no en soc partidari, com a mínim, a fet viatjar als
militars espanyols i viatjar obre la ment, sens dubte.
Com soc de
parlar, no m’he tallat ni un pel -protegit per la immunitat tot s’ha de dir- al
referir-me a les funcions de l’exercit al segle XXI, del seu finançament i de les
amistats perilloses amb la industria militar. M’he trobat molta més
receptivitat de la que esperava fins i tot quan vaig citar la guerra civil com
una guerra també de militars en els que el lleials foren els perdedors.
Vaig insistir
en la neutralitat política del exèrcit i vàrem debatre sobre aquest fet. A
ningú se li escapa que no prendre part en política per part de l'exèrcit l’hauria de excloure de qualsevol
us en el tema català. Així ho vaig plantejar, en aquests termes, en les rotllanes
que fèiem a la pausa dels cafès. Tensió, però es guardaren les formes. Bé, una experiència interesant...diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada