Dies de compareixences
de pressupostos. Una flaire persistent de corrupció recorre despatxos i passadissos
del Congrés que malgrat tones d’ambientador no la fan minvar. Es cert que la
resistència del PP enfortida en els darrers 14 mesos esdevé crònica i com no la decadència
corrupte del Pujolisme els hi don un baló d’oxigen imprescindible però
insuficient. La dimissió de Rajoy hauria
de ser sobre la taula...i si no, censura!
A l’espera
de l’acord amb el PNB - depèn en bona part del “cupo” i d’un seguit de serrells competencials- un
cert nerviosisme s’ha instal·lat en els factòtums del PP. La crisi de tots els aparells
de l’estat fa pujar el preus del vot
favorable i alhora el dificulta. Aquest llarg cap de setmana a la “Villa y Corte”
més d’un restarà a la sala de màquines. De
moment els arbres de la corrupció els impedeixen seguir més a prop el tema “Catalunya”
com voldrien, per a nosaltres, bé.
Com a grup parlamentari
no parem. Estar a sobre dels temes ens dona serietat i solvència. Els
desconcerta, tant a amics com a adversaris,
i ens dona autoritat. No em ve de nou la hipocresies que els partits
majoritaris tenen quan passen de la
declaració i la fot a situar partides pressupostàries. En temes de dependència
i pobresa infantil ha estat clamorosa l’estrena de Ciudadanos conformant-se amb
escorrialles i abandonen compromisos amb entitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada